L ‘ EXTRACCIÓ

La figura s’entreveu
als ulls de l’escultora cega.

Tothom hi veu un bloc de pedra massís.

El veí hi veu un bloc de pedra massís.
El carter hi veu un bloc de pedra massís
Son pare, quan guaita,
hi veu un bloc de pedra nassís.

Una tona sense forma.
Un enorme no-res de granit.

Els ulls falsegen
quan contemplen.

Cal intuir, no mirar.

La visió és a dins i ella la fa sortir,
perquè ja hi és, perquè batega.

Perquè no s’escriu res de nou.

Tot s’extreu
de la mina.

Existir és excavar.

ANNA GUAL

Poema que parla de la creació artística. L’artista, el bon artista, ho és més perquè veu, intueix l’obra on la majoria dels mortals només hi veiem un bloc de pedra, una tela buida, un piano abandonat, un paper en blanc… i així podríem anar indicant diferents mitjans potencials de l’art.
Un personatge del “Petit Príncep” diu que l’essencial és invisible als ulls”; per això en el poema, l’escultora “cega” intueix la figura en el bloc de pedra molt abans de començar el treball.
Cal intuir, no mirar, perquè l’artista té l’obra en el seu interior des del moment que una “guspira lluminosa” li obre el camí creatiu. Però s’ha d’indicar que en el món de l’art mai s’arriba a la perfecció absoluta i, això explica, que moltes vegades l’artista no se sent del tot satisfet un cop acabada l’obra.
Al final del poema es compara el procés artístic amb un miner que ha de treure el “metall”. Ha d’excavar. I això és dur.
Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) és una de veus líriques més interessants del S. XXI. El seu últim recull poètic “Les Ocultacions” va guanyar el premi Miquel de Palol 2022.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin