Júlia Ferrer, una jove santfruitosenca intèrpret de viola

La jove santfruitosenca Júlia Ferrer es dedica a la música, i encara que segueix estudiant ja participa en concerts, de solista o amb orquestra, tocant l’instrument de la viola. Actualment resideix a Holanda, i després d’un concert a la nostra comarca, amb la Camerata Bacasis, hem parlat amb ella.
Quants anys té?
Aquest any compliré vint-i-set.
On va estudiar?
Com molts nens i nenes del poble, vaig realitzar la primària al Col·legi Monsenyor Gibert, i després continuava a l’Institut Gerbert d’Aurillac, cursant el Batxillerat social humanístic.
Com fou que estudiés música?
Quan tenia quatre anys els meus pares em van portar a l’Esclat de Manresa, i un temps després vaig continuar a l’Escola de Música de Navarcles, aleshores la música ja m’agradava força.
I va fer un pas endavant amb els estudis?
Sí. Vaig parlar amb la meva professora, Susanna Codina, i em va recomanar que si volia fer carrera, havia d’anar al Conservatori de Terrassa.
Com hi anava?
A les tardes, amb bus fins a Manresa, per agafar el tren cap a Terrassa.
Quins instruments tocava?
De seguida em vaig decantar cap a la viola.
Va escollir la viola o fou la viola que va atreure a la Júlia?
És difícil de dir. Als cinc anys ja la tocava, i als sis ja la vaig agafar com instrument preferent, junt amb el piano.

Expliqui’ns quina diferència hi ha entre un violí i una viola?
La viola és una mica més gran que el violí i sona més greu. Tenen tres cordes iguals, però la quarta del violí és més aguda, i la de la viola és més greu.
Els primers anys, com ho portava la seva família, les seves pràctiques a casa?
(riu) És veritat que quan comences amb un instrument pots alterar els nervis familiars, però els de casa entenen que has d’estudiar i practicar.
Anar a l’Holanda fou un repte?
Sí. Però si et vols dedicar professionalment a la música, el més important són les classes individuals, i aleshores busques un professor del que puguis aprendre molt. I quan el trobes vas allà on sigui. Tenia uns amics que ja estudiaven a Maastricht, i vaig poder anar a fer una classe amb la professora que tinc ara, i com que em va agradar molt vaig anar-hi a estudiar.
Quantes hores estudia actualment?
Com a mínim unes tres hores diàries, a part les classes i els assajos.
Ara està a Maastricht, forma part d’algun conjunt o orquestra?
Sí. El mateix conservatori fa organitzar-te amb grups, per aprendre a tocar com una orquestra.
I aquí a Catalunya?
He format part de diferents orquestres d’aquí. Com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya o la Jove Orquestra del Vallès. I ara des de fa uns quatre anys estic amb la Camerata Bacasis.
L’altre dia va actuar de solista, com fou l’experiència?
Molt bona. Al Conservatori ja treballem les peces de solista, però no tenim una orquestra darrera. Era pràcticament la primera vegada que feia de solista, i penso que va sortir molt bé.
Tenia nervis?
Molts!!!
De veritat?
És que no ho havia fet mai, amb tant públic, i era una responsabilitat diferent. Però un cop començat el concert ja em vaig tranquil·litzar.
També fa de professora a joves estudiants. Li agrada l’ensenyament?
Abans de marxar a Holanda, vaig donar classes a les escoles de música de Navarcles-Sant Fruitós, Artés i Solsona, i és un altre camí professional pels músics.
Toca música moderna?
Em costa una mica més, encara que a mi m’agrada escoltar-la i voldria saber-la tocar bé.
A part de la música, quines altres afeccions té?
Llegeixo molt i també m’agrada el cinema.
I l’última, veurem aviat la Júlia tocant la viola, en un escenari de Sant Fruitós.
Em faria molta il·lusió fer un concert a Sant Fruitós, però no depèn sols de mi.
Jaume-Josep

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin