Jubilat!!

Ja fa uns mesos que estic jubilat i l’experiència és realment molt bona, no deixo de fer allò que m’agrada i ja no tinc els maldecaps de la feina. Sempre s’ha sentit a dir que hi ha qui, un cop jubilat, no sap que fer i entra en crisi i s’ensorra al sentir-se que ja no és útil.
Jo en canvi tinc la sort de poder fer escalada, bicicleta, excursions, viatjar, mirar la televisió o no fer res, que també m’agrada.
Sembla mentida però aquelles coses que quan treballava em costaven de fer per la falta de temps o mandra, com anar al banc, al metge o a les empreses de serveis per millorar els contractes de la llum, el telèfon o altres, ara em passa el mateix, perquè gaudeixo tant del meu temps de lleure, que tot això em continua fent mandra de fer.
La nostra generació, en general, hem tingut sort al poder trobar feines duradores i així estalviar per poder pagar un pis, anar de viatge, pagar els estudis dels nostres fills o no patir per arribar a finals de mes. I ara continuem tenint sort perquè, tot i la crisi, encara podem cobrar una jubilació i ajudar als nostres fills en el que els calgui.
Però que passarà amb els joves que ara, després d’estudiar a la universitat i formar-se molt millor que nosaltres, han d’acceptar feines mal pagades, els costa molt estalviar, pateixen per poder pagar un lloguer o comprar una vivenda, i no parlem de la seva jubilació que veuen no tan sols llunyana sinó poc probable de poder-ne tenir.
Cal canviar les dinàmiques econòmiques de la nostra societat en tots els àmbits o el futur dels nostres nets serà molt complicat. Aquesta societat de consum que ens té a tots atrapats implica una constant despesa de recursos i que els treballadors cada cop estiguin més explotats per tal que les empreses puguin produir més i millor i incrementin els seus beneficis.
Tot això repercuteix en molts aspectes de la nostra vida, però potser els mes visibles són ara el de l’increment de la població que viu en el llindar de la pobresa i el canvi climàtic per l’elevat consum de combustibles fòssils en què es basa l’economia capitalista.
Davant d’aquesta situació, els joves difícilment tenen temps de pensar en la seva jubilació ni en com la gaudiran, prou feina tenen en viure el dia a dia i crec que defugen imaginar què els depararà el futur per a ells i els seus fills.
Però com que no vull acabar aquest escrit tan negativament, penso que potser la jornada laboral aviat serà de 4 dies i els treballadors podran gaudir de més temps de lleure, que els robots faran la feina i les empreses cotitzaran a la seguretat social per ells i això permetrà als joves cobrar jubilació quan els arribi el moment, i que la intel•ligència artificial farà més fàcil la feina de tothom. I mentre tot això no passi em complau sentir pel telenotícies que Rodrigo Rato, exministre d’economia del PP i president del Fons Monetari Internacional, s’ha d’enfrontar a un judici per corrupció pel que li demanen 70 anys de presó.
A veure si aquesta vegada engarjolen a un gran corrupte i es fa justícia de veritat. I aquest delinqüent es jubila tancat a la presó.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin