0 Shares 343 Views

Ja no sóc una dona lliure.

25 de juliol de 2020
343 Views

Per: Rosa Camprubí.

Imatge: Dona somiant l’evasió, pintura de Joan Mirò pintada a Barcelona el 19 de febrer de 1945 i actualment conservada a la Fundació Joan Miró.

Estic segura que a totes les cases tenim un argot propi amb un vocabulari inventat que si no s’explica abans és impossible que cap persona de fora de l’entorn immediat l’entengui.
A casa meva, per exemple, quan diem nit volem dir bona nit, quan diem Tutankamon ens referim l’espai on hi havíem tingut les tines i diem Tati per referir-nos a la nostra germana Montserrat.

Però una de les expressions que m’agrada més, és la que faig servir quan he acomplert amb les meves obligacions laborals, domèstiques i altres, i puc encarar el meu futur immediat dient : “nalliure”, paraula que resumeix “sóc una dona lliure”

Amb això, òbviament no em refereixo a la llibertat a que anhelen els nostres polítics i polítiques empresonats i empresonades injustament, que també, o a la llibertat negada a moltes dones oprimides o maltractades ja sigui a casa nostra o en societats on el sexe femení és inferior per definició. No. La meva preuada llibertat quotidiana, és la que em permet decidir a cada moment a què destino el meu temps i les meves energies i que abasta un ventall tan ample que pot anar des de seure al sofà sense més, llegir un bon llibre, contemplar els núvols, sortir de rebaixes o bé anar a sopar al Port Olímpic.

Des de fa quatre mesos, però, poques vegades he pogut exclamar la meva expressió preferida, i és que amb la pandèmia, tot ha canviat, i malgrat que sóc afortunada i, ni la meva salut ni la dels meus s’ha vist afectada pel Covid19, ja no puc anar on vull, ni quan vull, ni com vull, i les coses que puc fer, com tothom, és clar, sempre és guardant les distàncies i amb l’enutjosa mascareta enterbolint-me la respiració.

Jo no sóc diferent a altra gent, i per tant les meves sensacions també les experimenten milions i milions de persones d’arreu del món, i per això no m’estranya que en aquest context i al·legant la reivindicació dels drets Bàsics i Fonamentals, comencin a sorgir moviments en contra aquestes mesures de protecció i prevenció de contagi i a favor de l’objecció de consciència així com desobediència civil pacífica sobre l´ús de mascaretes en persones sanes i asintomàtiques, vacunes i futurs confinaments forçats.

Si us plau, que algú ens certifiqui que les mesures decretades són les que han de ser i no unes altres, i que són realment efectives per frenar els rebrots de la pandèmia. I que aquest algú es preocupi de que es respectin al 100%. Si no és així, no farem res, i paral·lelament a l’augment de contagiats, proliferaran els corrents en contra d’aquestes mesures i cada vegada ens generaran més dubtes sobre els atemptats a la nostra llibertat de moviments.

Vull tornar a ser una dona lliure. Però amb garanties.

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El ball
211 views
211 views

El ball

Redacció - 14 de setembre de 2021
Crims a Sant Fruitós. Capítol 2 .
73 views
73 views

Crims a Sant Fruitós. Capítol 2 .

Redacció - 14 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com