Ja fa un any… i sembla que va ser ahir

Ja fa un any… i sembla que va ser ahir

Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Il.lustració: Bet Calderer

– Ha arribat aquest matí, puntual,
discreta i elegant, com cada any…
i ens hem mirat.

Ens hem mirat, sí,
com aquella primera primavera
que tu i jo també vam arribar per fer el niu,
rics de res, però rics de tot,
amb només quatre cosetes,
un munt d’il·lusions
i la promesa eterna
de no faltar-nos mai…

No comptàvem amb el temps.

Sota el ràfec, la runa que l’hivern
li ha deixat va prenent forma altra vegada.
Ella va i ve, constant, atrafegada,
guiada per l’ancestral instint que ha de perpetuar-la.
No com jo, que ja no vaig ni vinc,
i només puc perpetuar
el buit de la teva absència.

On ets? Què m’espera?

Quan pongui els ous cessaran els seus viatges
i només li veuré el caparró negre
que bada com jo des de la finestra,
mentre cova un futur que ja ha passat
i a mi em cova un passat massa present.

Em coneix? Sóc una bleda.
Provablement ni és la mateixa…
Però em fa il·lusió pensar que sí,
que és la meva amiga
i que cada abril torna per veure’m
i compartir l’emoció de portar al món noves vides.

Sí, ja ho sé, és una oreneta
i potser és ridícul,
però a mi em fa companyia.

No tinc res més…
Res més em queda…
Només la teva memòria
i, això, em supera.

Quan els pollets hagin sortit de l’ou,
reprendrà l’anar i venir per alimentar-los,
fins que ja siguin prou valents per volar
i fer la seva via, cap a la tardor llunyana
que els espera cel enllà.

A mi la tardor ja no m’espera. Per a mi,
des que tu fa un any te’n vas anar,
la tardor, malgrat sigui primavera, ja és aquí.

Ja fa un any… i sembla que va ser ahir.

“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:

https://www.naciodigital.cat/bergueda/especials/680/pagina1

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin