Estem vivint un temps on cada vegada som més conscients de com l’alimentació o l’exercici físic influeixen en la nostra salut i en la manera de viure.
Tanmateix, hi ha un altre factor igual de determinant que sovint passa desapercebut i que és primordial tenir-lo en compte; l’habitatge. El lloc on vivim influeix considerablement en el nostre estat de salut i és clau per gaudir d’una vida plaent i feliç. Viure en entorns naturals, zones verdes envoltades de vegetació amb varietats d’ocells o altres animals, pot reduir moltíssim el risc de patir trastorns d’ansietat o depressions diverses. Tenir l’habitatge en un entorn harmònic i adequat pot ajudar a reduir l’estrès i a millorar la nostra qualitat de vida.
Una casa construïda amb materials de qualitat, moderns, lliures de tòxics, una ventilació convenient amb aïllaments tèrmics i acústics on s’hi aprofita tot el possible la llum natural, desencadena factors que impacten en el nostre benestar tant físic com mental.
També pot evitar a contraure malalties respiratòries, al•lèrgies o trastorns de la son. Aquestes previsions no són un luxe, són una necessitat.
Encara que tots sabem que cada dia és més complicat trobar el lloc dels teus somnis per viure-hi, no cal oblidar que habitacle i salut són dos conceptes inseparables. És la primera medicina preventiva a la que tothom hi hauria de tenir dret, ja que incita i estimula el goig de viure i fa que el temps sigui més perdurable i engrescador. Estic convençut del que dic perquè nosaltres tenim la sort de viure en un lloc així. És un regal de la vida…
Canviant de tema. Dissabte vam tenir la visita d’uns amics de Sant Fruitós molt estimats. Van venir a casa a passar el dia amb nosaltres el Carles Pedra, la seva dona, i els seus cunyats. Feia uns quants anys que no ens veiem i vam gaudir d’una jornada esplèndida compartint entre altres, entranyables vivències i aventures de la nostra jovenesa a Sant Fruitós, xerrant pels descosits i convertint tots aquells records antics i estimats, en una petita història de les nostres vides que guardarem en el cor per sempre. Per a mi, va ser un dia preciós i feliç.
Ho repetirem.
Cua de vedella
Per a sis persones:
- tres cues tallades a trossos
- de dos dits
- dues pastanagues
- dues cebes
- una cabeça d’alls
- salsa de tomàquet
- mig litre de vi negre
- un got de vi ranci
- llard
- oli
- canyella en rama
- herbes aromàtiques
- sal
- pebre i
- mig quilo de patates escantonades tallades al vostre gust.
En una cassola amb el llard i l’oli hi feu daurar els talls de cua salpebrats i lleugerament enfarinats.
Els traieu.
Feu el sofregit amb la ceba, les pastanagues, la cabeça d’alls partida per la meitat. Quan estigui en el seu punt hi addicioneu les herbes aromàtiques, llorer, romaní, orenga…, i la salsa de tomàquet. Ho feu coure deu minuts i ja hi podeu posar els talls de cua. Hi afegiu el vi ranci i el negre.
Deixeu-ho coure un quart d’hora i cobriu la carn amb brou de pollastre o aigua.
Al cap d’una horeta de cocció hi poseu les patates i ho deixeu coure mitja hora més a foc lent amb la cassola tapada.
Si voleu ho podeu fer d’un dia per l’altre. Ben reposat, son més bones les patates que la carn.
Els meus amics em van portar el llibre dedicat del Jaume Grandia que tracta dels Crims del Bages.
Gràcies Jaume. És molt entretingut i està escrit amb una prosa rica i entenedora— me’l vaig polir en un parell d’hores aquella mateixa tarda.
Déu n’hi do de la moguda criminal que hi havia en aquella època. I el que no se sap!!
