Germana, jo sí et crec

Redacció 8 de maig de 2018

865 Views

La sentència de “La Manada”, el darrer afer del tercer poder a Espanya, la Judicatura.
Es una sentència, que molta gent veu injusta i infumable, de l’Audiència Espanyola de Navarra que qualifica una violació múltiple com abús sexual, perquè una pobre noia intimidada i engarrotada de por per l’assetjament de 5 “licantropos”, va seguir el seu instint de supervivència i no es va enfrontar a mort contra aquesta colla de bèsties. Ara, aquesta sentència ha aconseguit que les dones es sentin menys protegides i tot gràcies a determinades decisions del poder judicial.

La Judicatura, o poder judicial, és un poder de l’Estat encarregat d’impartir justícia a una societat. És un dels tres poders i funcions primordials de l’Estat, juntament amb el poder legislatiu i el poder executiu. Tots tenim molt clar com les eleccions al Parlament són els factors claus de control del poder legislatiu i executiu, però què passa amb el poder judicial?, qui controla que es realitzi correctament la seva tasca? Doncs això no està gens clar.

Existeix el Consell General del Poder Judicial, que segons la Constitució Espanyola, és l’òrgan de govern del Poder Judicial d’Espanya. La seva principal funció és vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats en front als altres poders de l’Estat. Està composat per vint-i-un membres. Vint membres són triats pel poder legislatiu: deu pel Congrés i deu pel Senat i el seu President és el President del Tribunal Suprem, d’aquest vint-i-un membres, tretze són jutges o magistrats i vuit advocats o juristes; total, que és un “Yo me lo guiso, yo me lo como ” de jutges. A on hi ha el control? Qui ha de controlar al controlador?

Sabem que el poder que s’exerceix sense control d’altres, tendeix a ser abusiu. No estem parlant únicament de sentències dictades per jutges que no són imparcials, també parlem de sentències equivocades. Es clar que, al no ser experts i com a vulgars mortals que som, no podem comentar ni criticar les decisions dels tribunals, l’única opció que tenim és acatar-les i respectar-les. Això sí, en moltes ocasions, no sempre, existeix la possibilitat de recórrer a instàncies superiors, que també són jutges, a l’espera que soni la flauta del sentit comú. I repeteixo, nosaltres no som experts en la matèria, només som vulgars mortals.