0 Shares 558 Views

Fotografiar ocells: gaudi i respecte.

23 de juliol de 2020
558 Views

Per: Plataforma Salvem el Pla de Bages.

Fotografiar animals salvatges, i concretament ocells, és una activitat molt interessant però que no és fàcil i que requereix tenir en compte certs aspectes que no ens caldrà en d’altres tipus de fotografies. Per regla general els animals no es fien de nosaltres, defugen la nostra presència i no deixen que ens hi aproximem tant com voldríem, per això hem de ser extremadament curosos i utilitzar grans teleobjectius que el que fan és acostar-nos l’ocell enlloc d’acostar-nos-hi nosaltres Durant molts anys els animals, i sobretot els ocells han estat maltractats i s’han caçat de mil-i-una manera, encara recordo cartells en alguns bars anunciant «pajaritos fritos». Aquesta fal·lera de molts per matar tot allò que es mou ha fet que els animals, i en concret els ocells, ens tinguin por i ens considerin uns depredadors i per tant, evitin en el possible la nostra presència. Els qui volem fer fotos de natura hem de lluitar contra aquesta situació i hem de saber on és la ratlla que no podem sobrepassar per no molestar l’animal. Tots els qui fem fotos d’ocells sabem que més d’un cop per voler fer un pas més endavant ens hem quedat sense foto. Una manera prudent d’aconseguir la millor aproximació és que un cop localitzat l’objectiu ens hi anem acostant a poc a poc i anem fent fotos fins que considerem que podríem molestar l’ocell, o fins que aquest aixeca el vol, el que voldrà dir que ja haurem sobrepassat la ratlla de seguretat Avui dia amb les càmeres digitals això és fàcil, podem fer tantes fotos com vulguem sense haver d’estar pendents ni de si s’acabarà el rodet en el moment més inoportú o del que ens costarà el revelat si fem més fotos del compte. La feina la tindrem després a l’hora d’esborrar totes les fotos que no desitgem.

A grans trets per fer fotos d’ocells ens calen tenir present alguns conceptes bàsics: cal tenir paciència, molta paciència, de vegades caldrà molta estona d’espera passant fred o calor per observar i fotografiar l’ocell que volem. La sort també és un factor important, un dia no hi haurà manera de trobar aquella espècie que volem i un altre dia, sense saber perquè, se’ns plantarà al davant i ens farà tot tipus de filigranes, prescindint de la nostra presència. És important tenir un mínim de coneixement del medi per saber mínimament on, quan i quines espècies podem trobar en un espai i un temps concret, tot i que el més interessant són les sorpreses imprevistes. Per damunt de tot cal prevaldre el respecte pels animals i no interferir en les seves activitats, cap foto no justifica crear molèsties als ocells, sobretot en època de cria, en que algunes espècies són capaces d’abandonar el niu si noten una presència molesta massa propera. I, sobretot cal disposar d’un bon equip fotogràfic, no esperem fer grans fotos d’ocells amb el mòbil. En aquest sentit com a mínim ens caldrà una càmera reflex i un teleobjectiu de 300 mm, però si la butxaca ens ho permet l’ideal serà un de 600 mm, el màxim que podrem utilitzar, pel seu pes, sense l’ajuda de trípode o mono-peu, unes eines que ens seran de molta utilitat quan l’objectiu estigui immòbil i no l’espanti res, però això no és el més habitual i ens haurem de limitar a utilitzar-los en hides o aguaits però que no ens seran de massa utilitat si anem a la caça.

A la pràctica hi ha diverses tècniques que es poden seguir. La “caça fotogràfica” consisteix en actuar pràcticament com un caçador, amb la càmera al coll i resseguint aiguamolls, camins, boscos, camps i muntanyes a la recerca d’objectius. Una tècnica més relaxant amb què es poden obtenir molt bones fotografies, consisteix en utilitzar hides, una espècie de tendes de campanya de camuflatge en què el fotògraf s’amaga dins i espera que l’ocell se li planti al davant. Molts cops amb l’esquer d’una menjadora i un punt d’aigua que atraurà els ocells, sobretot a l’hivern, quan el menjar escasseja o en èpoques de sequera quan els és difícil trobar aigua. I ens queden els aguaits que hi acostumen a haver a la majoria dels espais protegits que permeten una gran aproximació sense interferir en les activitats dels animals. Una altra manera d’aproximar-se als ocells és utilitzant el cotxe com un hide però cal anar amb compte amb els moviments bruscos, de vegades n’hi haurà prou en baixar la finestra per a que l’ocell que fins aleshores observàvem tranquil·lament desaparegui de la nostra vista. En resum, per a fer fotografies d’ocells ens caldrà molta paciència, una bona dosi de sort, el màxim de respecte, un equip mitjanament potent i recordar que cap foto no justifica la molèstia d’un animal.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com