Amb la especulació immobiliària que s’està desbordant contínuament es complica molt el futur dels nostres joves. Mentre els grans propietaris s’omplen les butxaques, molts joves es veuen obligats a compartir pisos petits, llogar habitacions, o quedar-se a casa dels pares. L’accés a l’habitatge s’ha convertit gairebé en una fita impossible per a molta gent que es troben atrapats per els baixos sous i l’augment continuat dels preus dels lloguers. Haver de pagar 600 o 700 euros per un pis petit i modest són les tribulacions d’una gran majoria de persones que guanyen poc més d’un miler d’euros al mes. Aquest conjunt d’eventualitats que beneficia a una minoria, està creant una crisi emocional insostenible.
Aquesta lamentable situació també reflecteix que a l’hora de prendre la opció de decidir independitzar-se sigui cada cop més escassa, i això és un fet que genera un greu problema econòmic i emocional que pot limitar el desenvolupament de moltes persones. Aquesta fluctuació del preu dels lloguers tirant sempre a l’alça, està convertint l’habitatge del nostre país, en un bé de mercat, allunyant-lo del que solen dir els polítics per quedar bé, que una de les seves funcions principals és crear llocs adients a un preu raonable on poder-hi viure. Això serà possible?
I aquest problema no es refereix solament als joves, sinó també a altres col·lectius vulnerables que cada cop veuen més lluny poder tenir l’accés a una llar. Crec que aquest és un problema molt greu que viu la nostra societat; no ens podem imaginar la gravetat i patiment que això comporta a moltes famílies que no troben un lloc digne per viure, per no poder-s’ho pagar. Si no es prenen mesures urgents per controlar els preus dels lloguers, Catalunya podria convertir-se en un lloc on sobretot la gent jove, no tindran mai espai per créixer ni la manera de construir el seu futur.
–
Un bon berenar. L’altre dia vaig anar a buscar les meves dues netes petites a casa del seu amic Xavier i vaig tenir una agradable sorpresa,— estaven entaulats berenant pa amb vi i sucre i xocolata— no m’ho podia creure. Al vailet es veu que li agrada i la seva mare cada dos per tres té per costum preparar-li aquesta menja que tants bons records em porta. La iaia Dolores ens en solia preparar pel meu germà i per a mi un parell de cops cada setmana a l’hora de berenar. Sempre hi havia pa d’uns quants dies al calaix de l’aparador que ella en feia unes bones llesques, el passava vist i no vist per sota l’aigua de l’aixeta i el sucava amb vi negre. Per rematar-ho hi posava una bona ensucrada pel damunt. Que bo que era!! De vegades em pregunto si em fet bé abandonant aquella pràctica i perquè a hores d’ara sembla que menjar sucre sigui un pecat. Nosaltres ens vam fer grans i valents sense haver de pensar en els perjudicis que pot generar un producte tan dolç i tan llépol.
Un rap amb llenegues molt bo
Ingredients per a sis persones, Dos talls de rap per cap, un parell de cebes tendres, un cullerot de salsa de tomàquet, un gra d’all, tres quarts de quilo de llenegues fresques netes i tallades, mig litre de brou de peix, un got de vi blanc, una copa de conyac, oli d’oliva, sal, pebre i julivert picat. Per la picada; 12 ametlles torrades, safrà, tres llesques petites de pa fregit, un gra d’all i julivert.
Ofegueu les llenegues amb un raig d’oli i reserveu-les. En una cassola feu un bon sofregit amb les cebes, l’all, el julivert picat i el tomàquet; deixeu-lo coure suaument un quart d’hora; poseu-hi el vi blanc. Salpebreu el rap i el fregiu en una paella amb oli, lleugerament enfarinats volta i volta i el poseu al sofregit. Hi afegiu el conyac i l’enceneu. Hi poseu les llenegues i el brou. Ho feu bullir uns deu minuts, al principi fort i desprès més lent. Un parell de minuts abans de retirar-lo hi afegiu la picada feta amb un gra d’all, el safrà, les ametlles, el pa fregit, i un raig d’oli d’oliva cru. A falta de llenegues podeu preparar aquest suculent plat amb algun altra mena de bolet que sigui consistent: rovelló, carlet vermell, rossinyols….
