Ficció i opinió

No sé per on començar. És la primera vegada que escric en aquesta secció. Començo, potser, dient que soc barcelonina de naixement i santfruitosenca d’adopció. El fet és que m’han demanat que col·labori en aquesta secció perquè soc escriptora. Sí, clar, però jo escric ficció. Simplement perquè m’agrada inventar-me personatges i les coses que els poden arribar a passar. I m’agrada que els personatges mateixos em condueixin per la seva història. Tinc per costum començar a escriure sense saber gaire quina història vull explicar. Em deixo portar per una primera idea i vaig veient el que se m’acut mentre escric. M’agrada aquesta llibertat.

Gaudeixo amb la improvisació. Em sembla que, quan escric ficció, em despreocupo més. No m’importa tant què en pensarà qui ho llegeixi. Tinc més reserves, en canvi, quan escric opinió.

Perquè, què en pensaràs, tu, de la meva opinió? Em donaràs la raó? Rebatràs els meus arguments?

Com que en la ficció m’invento una veritat pel meu món irreal, allà no em puc equivocar, només cal que m’inventi coses que segueixin aquella veritat. O, si més no, que no la traeixin. N’inventem una, ara, de ficció? Tinc una idea. I si resulta que jo no sóc qui he dit que sóc? Només per un moment, pensem que entrem en una veritat diferent. Una història d’un personatge a qui li han demanat que escrigui articles pel diari del seu poble. Alba és el nom del personatge. Riudor es dirà el poble.

La nostra protagonista és una activista. Atrinxerada davant de la pantalla de l’ordinador, ha començat a escriure aquestes columnes per tal de passar uns missatges secrets a la resistència.

La resistència, quina resistència? La dels joves que lluiten contra el canvi climàtic, per exemple. Un cop li diuen què ha de transmetre, ella amaga el missatge construint paraules a partir de la primera lletra de cada frase, cada majúscula unida a la següent majúscula formaran una paraula. I cada paràgraf conté una paraula, de manera que algú podrà desxifrar el missatge que s’amaga en aquest mateix article i començarà un joc d’intercanvis secrets entre l’escriptora i els lectors que estiguin més avesats a jugar amb les paraules… T’animes a buscar el missatge? Avui és de ficció, naturalment, perquè és només una manera de reflectir amb exemples el que intentava dir de bon començament, que això d’opinar se’m fa més feixuc que inventar, que m’agrada més la ficció, però aquí, com que m’ho han demanat, a partir de la propera columna, hi escriuré opinions.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin