Per: Col·lectiu de Recerca Històrica
Junt amb 12 municipis més del Bages el passat dissabte es van fer els actes de la Festa de la Verema a Sant Fruitós.
Sota l’Era de Cal Vallbona, en una tarda excepcional, després de que el temps del divendres i del dissabte pel matí amenacés l’acte, es va fer la presentació de la revista “Dovella” i una xerrada a càrrec de Llorenç Ferrer i Alòs amb l’actuació musical de “Corrandes son Corrandes”.
El president del Centre d’Estudis del Bages (CEB), després de la presentació de l’Acte per part de l’Alcaldessa, Àdria Mazcuñan i la Regidora de Cultura i Festes, Laia Feliu, va fer la presentació del número 127 de dita revista dedicada a la memòria popular de la vinya i el vi on es recullen les ponències i comunicacions presentades en les VIII Jornades de Patrimoni organitzades pel CEB, en aquest número es parla del paisatge i el patrimoni de la vinya a la Catalunya Central, fassines, remeis tradicionals amb vi, vinagre i aiguardent, la cuina de la varema, recuperacions de la varietat de vinya al Bages i converses amb viticultors bagencs.
A continuació, Llorenç Ferrer va fer una disertació sobre “Vinya, vi i aiguardent, un dels motors econòmics del Bages i Sant Fruitós”, dividint la conferència en tres parts, la primera des del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX on va explicar que degut a la “petita era glacial”, a començaments del S XVIII, la vinya, present a la montanya (Prepirineu, Solsonés, Berguedà) va desplaçar-se cap al sud. El Bages, que ja tenia part de la seva superfície conreada com a vinya, en va ser el gran beneficiat, multiplicant-se el conreu i exportant vi cap a la Montanya, això va fer que l’augment de les vinyes a rabassa morta anés acompanyat pel creixement dels pobles. Un exemple a Sant Fruitós és el carrer Padró on la gran majoria de les cases, amb les seves tines, eren de rabassaires del segle XVIII.
La segona part la va dedicar al gran increment de l’expansió de la vinya degut a la filoxera, primerament aquesta plaga va atacar les vinyes franceses eliminant-les pràcticament totes, el que va fer que el preu del vi aquí es disparés i s’estengués el seu conreu per tot arreu, arribant a Sant Fruitós a ser el 60% de tota la superfície vinya. Quan a França van trobar la solució, empeltar la vinya amb peu americà, els preus del vi van caure en picat. La vinya, a Sant Fruitós, va devallar sobre tot després de la Guerra Civil canviant a sembrat. No és fins als anys noranta del segle passat que es torna a conreuar vinya al Bages. Una data del que representava la vinya a finals del segle XIX a Sant Fruitós és que la seva superfície doblava tota la que hi ha ara plantada en tot el Bages
El Llorenç va acabar amb l’aiguardent. Una part de la producció de vi o quan el vi tenia poc grau o es picava, els pagesos el “cremaven”, el destil·laven per augmentar el grau, per fer-ne alcohol o aiguardent destinat al comerç. Durant els segles XVIII i XIX , la major part de l’aiguardent es destinava a barrejar-lo amb el vi que s’exportava a Amèrica per augmentar-ne el grau i que no es piques durant la travessa. Amb la crisi de la filoxera, l’excedent de vi es va fer servir per destil·lar-lo. A Sant Fruitós al segle passat hi havien varies fassines, llocs on s’elaborava l’aiguardent. Les més famoses, Cal Morell i Cal Cura. Els anys 20 del segle passat va funcionar, a Torruella de Baix, al Sindicat de Pagesos del Llobregat, una fassina.
Després de cada una de les tres parts va haver-hi l’actuació del grup “Corrandes son Corrandes” amb cançons de text improvisat amb el vi, la vinya i Sant Fruitós com a tema central, totes molt alegres i divertides.
Durant tota la tarde va estar obert el Museu de la Memòria del Vi i la Vinya, amb molta assistència de visitants.
