Extraordinari concert de l’alumna Martina Pedrola

La carrera musical és una carrera de llarga durada, per arribar a esdevenir professional
calen molts anys i moltíssimes hores de dedicació, que es convertiran en la forma de
vida del músic-intèrpret. Tot i que l’objectiu primordial de les escoles de música no és
formar futurs professionals, sinó ensenyar els alumnes a gaudir i respectar la música
tocant un instrument, se’ls proporcionen les bases per a que puguin triar la seva relació
amb la música en el futur. En aquest punt, la nostra escola ofereix als alumnes de nivell
elemental amb un cert grau de maduresa, la possibilitat de fer un recital a títol
individual, amb un repertori d’una certa durada i entitat, i en ocasions amb el suport
d’altres formacions on toquin.

La fruitosenca de 14 anys Martina Pedrola ens va oferir el passat 16 de març, doncs, el
seu Concert Extraordinari de Piano, amb un programa que va consistir en el Preludi en
Do M de J.S.Bach, l’Estudi n.3 op.849 de Czerny, la Sonatina n.1 de Clementi i la peça de
R. Schumann Frölicher Landmann. Per acabar, va tocar ¨Pallassos¨ de l’àlbum Für Kinder
de D. Kabalewsky. Seguidament, van sortir a l’escenari els seus companys de música de
cambra, l’Elna Guitart a la flauta, la Neus Silvestre al violí i l’Arnau Yerro amb el teclat.
Tots junts van acabar el concert amb una versió del tema ‘Clocks’ del grup Coldplay.

Avui hem volgut fer-nos ressò d’aquest concert amb unes preguntes a la protagonista:

-Quan vas saber que podies fer aquest concert i què et va fer decidir de dur-lo a terme?
Ho vagi saber a principis de curs, o sigui al setembre del 2022. I va ser gràcies a la Laia
(la meva professora) que em va dir que estava preparada per fer-lo i em va animar a
dur-lo a terme.

-El concert en sí és la cirereta del pastís, però la feina de preparació i estudi durant
setmanes i mesos pot ser tant o més gratificant (i desesperant, de vegades) que el
concert en sí. Com has afrontat i viscut la preparació per al concert? Ha estat una bona
experiència? T’ha suposat gaire esforç afegit el fet de preparar-lo?
Certament, de vegades ha sigut estressant, buscar les peçes per tocar i assajar-les una i
altra vegada, però a mida que les anava practicant tot resultava més fàcil. La veritat és
que m’ha suposat molta feina de pràctica a casa, però el procés ha estat gratificant i si
pogués ho tornaria a repetir.

-Parlem del dia del concert: com el vas afrontar, amb molts nervis?
Primer amb tranquil·litat, però quant s’acostava l’hora la veritat és que els nervis
m’estaven consumint, però un cop vaig asseure’m al piano, de sobte van desaparèixer.

-Què és el que et va agradar més del concert?
Jo soc bastant tímida i haver pogut actuar davant de força gent superant aquesta
timidesa per a mi era un repte, que vaig aconseguir.

-El tornaries a fer després d’haver-ne viscut l’experiència?
Si, sens dubte