Estiu

Ja ha arribat. L’estiu astronòmic ha entrat a l’hemisferi nord a les 12 h 08’ (10 h 08’ UT) d’aquest passat dijous dia 21 i, tot i que ha costat, també ha arribat l’atmosfèric.
I ja era hora. Les pluges del mes de maig i les inusuals baixes temperatures de fins fa pocs dies, ha fet que l’esperéssim amb més il·lusió que mai, sobretot jo que sóc fredolica de mena i per tant m’agrada el sol i l’estiu, i els vespres llargs que conviden a fer vida de carrer i gaudir de bona companyia en qualsevol de les terrassetes de temporada.

D’aquestes dates recordo especialment el pessigolleig a la panxa de la ja llunyana època d’estudiant i del moment en que posava el punt i final a l’últim examen del curs, i de com començava un període sense rutines. Gairebé tres mesos lliures de llibres, apunts i hores d’estudi, que començaven amb aquells entranyables campaments dels que tornàvem disposats a menjar-nos-ho tot i gaudir de les festes majors, bo i precedides dels fanalets i els petards de revetlles i enramades.

Un cop al món laboral, són uns altres paràmetres els que marquen el ritme de l’oci i el negoci, però la combinació de colors, sabors, olors, tons i sons típics de l’estiu ens impregnen els sentits i ens transporten a altres temps, encomanant-nos l’energia i l’alegria d’antany.

Llàstima que dura poc, potser és una percepció, però l’estiu, sempre sembla que sigui més curt que l’hivern, i com que el temps passa tan ràpid aviat ens trobarem parlant de la tardor i de les fulles que cauen.

Però enguany hi ha coses que ens enterboleixen el pensament, i mentre el panorama no canviï, estic segura que cada vegada que prendré un refresc o un gelat a la sorra de la platja, al costat d’una piscineta o simplement a l’ombra d’un para-sol al terrat de casa, em preguntaré, com deurà ser de lent, trist i fosc l’estiu a Estremera, a Soto del Real o bé a Alcalà Meco?.

He hagut de fer un parèntesi mentre estava redactant aquest text per aplaudir a Julio Manrique quan, la nit de dilluns a dimarts, al llarg de la transmissió en diferit per TV2 de la gala dels premis Max de teatre des de l’espai cultural Cartuja Center CITE de Sevilla, alhora que recollia el premi a la millor direcció d’escena per “L’ànec salvatge” ha reclamat des de l’escenari i davant de tota l’audiència, la llibertat dels presos polítics.
Bravo Julio!!!!

Rosa Camprubí

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin