Hi havia una vegada una biblioteca màgica.
La Mia era una nena petita que tenia cinc anys. Cada dia havia d’anar a la biblioteca perquè la seva mare treballava allà. Mentre esperava a la seva mare, que es deia Joana, mirava llibres.
Un dia va agafar el llibre de La Caputxeta Vermella. Se l’anava a mirar, però no va poder perquè la seva mare li va dir que havien d’anar a casa a dinar.
A la tarda, quan va sortir d’escola, va tornar a la biblioteca. Va aprofitar el temps per llegir La Caputxeta Vermella.
Però… quan el va obrir i va començar a llegir i… no entenia res! Al bosc no hi havia la Caputxeta, hi havia el Pinotxo! La mare li donava una cistella amb menjar al Pinotxo per portar a l’àvia que estava malalta. Pel camí el Pinotxo es va trobar el llop i el va fer anar pel camí més llarg. Quan va arribar a casa de l’àvia va veure que el llop era al llit i es feia passar per l’àvia. El llop va saltar sobre el Pinotxo per menjar-se’l, però no va poder perquè el Pinotxo era de fusta i quan se’l va intentar cruspir es va trencar una dent o dues!
Llavors va agafar el llibre “Don Quijote de la Mancha”. Quan va arribar a la pàgina que parla dels molins va llegir que la Caputxeta vermella anava en cavall contra uns molins. La Caputxeta es va despertar en un hospital.
No li va agradar gens i va decidir agafar un altre conte.
Va agafar “La Bella i la Bèstia”. En aquest conte la Bella entra on està vivint la Bèstia i va a una sala on troba una rosa amb un vidre a sobre. Li cau i se li trenca el vidre i la Bèstia s’enfada molt i… al final es casen. Però, resulta que quan comença a llegir que no hi ha cap Bèstia! Hi ha la Ventafocs que busca la seva sabata!!!!
La Mia va tancar el llibre i en va anar a buscar un llibre que expliqués bé la història. Es va quedar adormida. Es va fer fosc. Tothom va marxar. Es va quedar tota sola a la biblioteca.
Mentrestant els personatges dels contes havien sortit a fora dels llibres.
La caputxeta vermella arrencava les flors de les torretes i se les guardava al cistell.
El llop jugava a titelles amb el Pinotxo.
Don Quijote de la Mancha anava a cavall i amb la llança empaitava la Ventafocs.
Els tres porquets intentaven que la Bestia no entrés a casa seva.
L’Elsa i l’Anna pasturaven a les set cabretes
La Blancaneus i el príncep corrien amunt i avall amb les germanastres.
La Mia es va despertar amb el soroll. Va veure que tots els personatges estaven corrent per tota la biblioteca i barallant-se. La Mia es va espantar i va dir que paressin.
Els personatges van parar i cada un es va ficar al primer llibre que va veure.
Però estaven a les històries equivocades.
La Mia va agafar els llibres i els va donar la volta i els va ben sacsejar fins que van caure tots els personatges. Llavors els va dir que miressin ve el llibre on es ficaven perquè si no els nens i nenes que llegeixen que no aentendrien les històries.
De sobte els llums de la biblioteca es van encendre i va aparèixer la mare de la Mia. Portava molta estona buscant-la. La Mia i la seva mare van marxar a casa seva.
Els personatges cada nit van continuar sortint dels llibres per jugar tots junts. Quan sortia el sol s’amagaven una altra vegada als llibres, però ja no s’equivocaven d’història! O sí? Perquè la Blancaneus s’havia equivocat un altra vegada!
Conte guanyador de 4t d’EP
Autora: Vinyet Vázquez Sanfeliu
