A la vila dels Barrufets, un lloc encantat ple de màgia i alegria, vivia una pitufeta molt baixeta i especial anomenada Martina. Amb els seus cabells blaus com el cel i un vestit blanc impol·lut, la Martina semblava una nena d’11 anys plena de curiositat i somriures. Tot i ser més petita que la majoria dels seus amics pitufets, la seva energia inesgotable i la seva ment curiosa la feien destacar entre la multitud. Un dia assolellat, mentre explorava el bosc amb els altres pitufets, la Martina es va sorprendre en trobar una petita caixa màgica amagada entre els arbres.
Intrigada, va recollir la caixa i la va obrir. Dins va trobar una pols màgica que segons una petita nota a l’interior, podia fer realitat els seus somnis. Amb els seus ulls brillants com estrelles, la Martina es va veure temptada a fer realitat tots els seus desitjos més divertits. Podria tenir una muntanya de dolços o fins i tot fer un vol màgic pel cel com un ocell.
No obstant això, mentre s’entretenia amb aquests pensaments, va recordar que la veritable màgia es troba en la generositat i la preocupació pels altres. Amb aquesta reflexió, la Martina va decidir utilitzar la pols màgica per fer realitat els somnis dels seus amics pitufets. Va escoltar els seus desitjos més secrets i, amb una mica de pols màgica lleugera com la ploma, va fer que una flor mai desaparegués, que un arbust sempre tingues fruits i fins i tot que un arbre petit es convertís en un lloc màgic de jocs. La vila dels Barrufets es va omplir de rialles i meravella gràcies als actes generosos de la Martina. Tot i això, amb el temps, la pols màgica es va anar esgotant.
La Martina, tot i que podia haver fet realitat els seus propis somnis.
Amb el cor ple de generositat, la Martina va ensenyar als seus amics la font de la màgia que havia omplert la vila. Va explicar com compartir moments especials i fer feliços als altres era la veritable màgia de la vida. Encara que ja no hi hagués la pols màgica, a la vila dels Barrufets continuava sent un lloc encantat gràcies a la generositat de la petita Martina.
A la vila dels Barrufets, un lloc encantat ple de màgia i alegria, vivia una pitufeta molt baixeta i especial anomenada Martina. Amb els seus cabells blaus com el cel i un vestit blanc impol·lut, la Martina semblava una nena d’11 anys plena de curiositat i somriures. Tot i ser més petita que la majoria dels seus amics pitufets, la seva energia inesgotable i la seva ment curiosa la feien destacar entre la multitud. Un dia assolellat, mentre explorava el bosc amb els altres pitufets, la Martina es va sorprendre en trobar una petita caixa màgica amagada entre els arbres.
Intrigada, va recollir la caixa i la va obrir. Dins va trobar una pols màgica que segons una petita nota a l’interior, podia fer realitat els seus somnis. Amb els seus ulls brillants com estrelles, la Martina es va veure temptada a fer realitat tots els seus desitjos més divertits. Podria tenir una muntanya de dolços o fins i tot fer un vol màgic pel cel com un ocell.
No obstant això, mentre s’entretenia amb aquests pensaments, va recordar que la veritable màgia es troba en la generositat i la preocupació pels altres. Amb aquesta reflexió, la Martina va decidir utilitzar la pols màgica per fer realitat els somnis dels seus amics pitufets. Va escoltar els seus desitjos més secrets i, amb una mica de pols màgica lleugera com la ploma, va fer que una flor mai desaparegués, que un arbust sempre tingues fruits i fins i tot que un arbre petit es convertís en un lloc màgic de jocs. La vila dels Barrufets es va omplir de rialles i meravella gràcies als actes generosos de la Martina. Tot i això, amb el temps, la pols màgica es va anar esgotant.
La Martina, tot i que podia haver fet realitat els seus propis somnis.
Amb el cor ple de generositat, la Martina va ensenyar als seus amics la font de la màgia que havia omplert la vila. Va explicar com compartir moments especials i fer feliços als altres era la veritable màgia de la vida. Encara que ja no hi hagués la pols màgica, a la vila dels Barrufets continuava sent un lloc encantat gràcies a la generositat de la petita Martina.
Guim Gannau Fàbregas
Conte guanyador de 6è d’EP
Autor: Guim Gannau Fàbregas
