Esclat de primavera

Ni fires, ni viatget amb amigues, ni calçotades, ni… Després de diversos caps de setmana ocupats, per fi aquest últim m’he quedat a casa.
Bé, això de quedar-me a casa és un dir. Va ser un no parar.
Concert de la Big Mama, jardí de papallones, cicle Gaudí amb Suro…, i si hi sumem els premis Talía de teatre per televisió el dilluns, podem dir que ha estat un cap de setmana de CULTURA en majúscules.
I aquests propers dies, documental “Som dones de Sant Fruitós de Bages” dijous, Premi Montpeità i Premi Riu d’Or divendres, empalmant amb el Ram, Setmana Santa, Pasqua i Caramelles, i deixant coses pel camí.
Sort que el cervell sembla que com més coses hi entrem, més n’hi caben, perquè si no, a molts ja ens hauria explotat.
Enguany Sant Jordi en diumenge, permetrà passejar sense presses per les parades de llibres i roses (m’ho perdré, llàstima), i el cap de setmana llarg de l’1 de maig ja serà a la cantonada.
Malgrat l’absència de pluges i la preocupant manca d’aigua als pantans, les orenetes han connectat el seu particular GPS i ja han tornat al niu de casa nostra, i les puputs fa uns quants dies que festegen damunt la teuladeta del portal.
Un esclat de primavera com en els millors temps, ara ja sense pors ni restriccions.
I com cada quatre anys, també veiem l’esclat de polítics pels carrers, que despleguen les seves millors armes de seducció per tal de convèncer als electors que el seu programa és el millor.
Mentre estava preparant aquesta opinió, es va conèixer la notícia del retorn a Catalunya de Clara Ponsatí, però l’alegria va durar poc. Ràpidament, va arribar la seva detenció i abans d’anar a dormir encara no havia sortit de la Ciutat de la Justícia.
A veure si això ens aixafarà la guitarra i ens ennuvolarà aquest fantàstic l’horitzó que fins ara se’ns obria al davant.
Al matí següent, però em vaig assabentat que quedava lliure i ja volava cap al Ple del Parlament Europeu.
Però no abaixem la guàrdia. Potser encara haurem d’encabir a la nostra farcida agenda el retorn de la concentració diària a la plaça de la Vila (que ara només fem els diumenges) per cantar el Cant dels Ocells per reivindicar altra vegada la LLIBERTAT dels nostres presos polítics.
Sigui com sigui, a gaudir d’aquesta fantàstica primavera que ens porta la vida, perfums i colors i ens omple els balcons de flors.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin