0 Shares 245 Views 1 Comments

Entrevista amb David Ferré Gispets, premi Lacetània 2020

16 novembre, 2020
245 Views 1

Per: Jordi Julià / Col·lectiu de Recerca Històrica.-

 

David Ferré Gispets (Sant Fruitós de Bages, 1994) vas estudiar a l’Escola Monsenyor Gibert i a l’Institut Gerbert d’Aurillac, et vas graduar en Història en les especialitats  d’Història de la Guerra i Història Moderna, màster interuniversitari en Història Moderna i Identitats a la Mediterrània Occidental i actualment estàs cursant un doctorat en Història Comparada Política i Social. No pares de guanyar premis, Premi extraordinari de Grau d’Història de la UAB (2016), Premi extraordinari de Màster (2017) i el 2n premi en la VII convocatòria del premi Temps, Espai i Forma  de la Universitat de Barcelona pel treball de màster “L’exèrcit borbònic a Catalunya (1715-1725). Subjecció, Expansió, Misèria i Negoci a la postguerra de Successió” (2017) i ara el Premi Lacetània Pare Ignasi Puig i Simon sobre la Manresa ignasiana amb “Apogeu, concòrdia i expulsió. La Companyia de Jesús a la Manresa del segle XVIII”, enhorabona!

Moltes gràcies!

Com va ser que estudiessis Història i perquè en les especialitats d’Història de la Guerra i Història Moderna?

La Història m’ha fascinat des de que era petit i aviat vaig tenir ben clar que m’hi volia dedicar. La veritat és que vaig tenir molta sort perquè els meus pares sempre em van donar suport i vaig poder coincidir amb bons professors a l’Institut. Pel que fa a l’especialitat, quan vaig començar el grau tenia clar que volia centrar-me en l’estudi de la Guerra com a fenomen històric. No va ser fins més tard que vaig interessar-me específicament en l’Època Moderna.

Mentres estudiaves treballaves com a guia turístic, assessor, redacció de guions i gestió d’espais turístics a Manresa. Quina ha sigut la teva experiència i que n’has après?

Treballar com a guia turístic és una experiència molt útil per a un estudiant o un graduat en història. Poder donar a conèixer el nostre patrimoni i el nostre passat a gent que ve de l’altra banda del món és genial. Personalment m’ha ajudat molt a adequar les explicacions a cada tipus de públic, a fer recerca local i transformar-la en un material que sigui informatiu però també amè i a perdre la poca vergonya que em quedava per parlar en públic.

Pels títols dels premis sembla que estàs afeccionat amb el segle XVIII, és així?

És el meu camp d’estudi principal. El segle XVIII és un moment de grans canvis a Europa on es poden trobar les arrels de moltes de les dinàmiques militars, polítiques, econòmiques, socials i culturals actuals. Val a dir que molts historiadors diuen el mateix de les seves especialitats –i segurament amb raó– però per mi el Set-cents, especialment a Catalunya, té un gran interès. Suposo que el fet que el segle s’iniciï i s’acabi amb dues de les guerres més rellevants del nostre passat també hi té a veure.

Com veus el teu futur?, cap a on l’encaminaries?

A dia d’avui es fa difícil de dir. La recerca i la docència sempre han sigut i seguiran sent les meves prioritats però no es pot negar que l’estat de la recerca d’aquest país és preocupant, i especialment cruel amb les ciències socials. Veurem com van les coses i ens adaptarem al que vingui, sigui aquí a casa com a fora.

Parlem del Premi Lacetània, que sents com a guanyador?

És un autèntic plaer, la veritat. Agraeixo al jurat que hagi apostat pel meu projecte.

Com va ser que presentessis aquest estudi al Premi Lacetània?

Com a guia turístic he passat moltes hores dels darrers anys voltant per Manresa i gaudint de tots els espais ignasians de la ciutat. El patrimoni barroc que tenim és magnífic i la presència de la Companyia de Jesús a la ciutat va ser un dels motius pels quals avui podem gaudir de moltes d’aquestes obres. D’aquesta manera, vaig pensar que seria interessant estudiar de quines altres maneres la presència jesuïta impactà en la vida dels manresans i viceversa durant el segle XVIII i com afectà a la ciutat la primera expulsió de la Companyia l’any 1767.

Què és el Premi Lacetània?

Aquest premi es dona al projecte de recerca i aquesta recerca l’he de dur a terme en més o menys un any. Els resultats ja es presentaran de cara al 2022.

També ets membre del Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós i has estat treballant en els projectes de la Memòria Històrica Local per l’Ajuntament. Com ho has viscut i què et semblen els resultats?

Certament! Els projectes de recuperació de la memòria oral són molt necessaris. Malauradament els éssers humans som finits i amb cada mort anem perdent un bocí de la nostra memòria col·lectiva. És per això que cal ser ràpids i eficaços per poder conservar el màxim de testimonis de la gent gran del poble, tant per fer-los honor a ells i a les seves trajectòries vitals com per deixar material de primera mà pels historiadors i historiadores del futur. A Sant Fruitós tenim la gran sort de que la nostra arxivera Anna Cura treballa molt i molt bé i ha aconseguit coordinar l’esforç de manera exemplar. La professionalitat i el saber fer d’en Joan Teixidor de “SabemCom” i el coneixement de la companya historiadora Marina Romero han sigut claus per aconseguir els resultats desitjats.

El 3r vídeo de la Memòria Històrica Local, ja editat, tracta sobre la Guerra Civil al poble. Quines recerques creus que s’haurien de fer per conéixer realment el que va passar en un poble, i en particular a Sant Fruitós, durant la guerra i la postguerra?

És molt difícil de dir. La història es construeix a partir de contrastar les veritats dels múltiples protagonistes dels fets amb la documentació arxivística a disposició i, seguidament, comparar-ho amb altres casos similars del nostre entorn i de fora. La història de la guerra sempre és una mica més complicada que la de la postguerra per raons obvies, però la veritat és que cada vegada més s’estan fent estudis de molta qualitat sobre les experiències de guerra als pobles de la rereguarda catalana i iniciatives com les que s’han dut a terme a Sant Fruitós són essencials per fer-ho. L’única llàstima és no haver-ho pogut fer abans.

Què els hi diries als estudiants de Secundària que els hi agrada la Història?

Que segueixin llegint i endinsant-se en els temes que més els interessin. El més important per gaudir de la bona història és llegir críticament i comparar. I si veuen que això és el que realment els agrada, que no ho dubtin, segueixin formant-se i s’hi llencin. Els arxius són plens d’històries per descobrir i no ens les acabarem pas!

Fa anys que fas de Ferrer Magí als Pastorets, t’hi veurem aquest any?

Jo sempre estic disposat a pujar a l’escenari sota la batuta de l’Enric Rafart. Malauradament amb la situació de pandèmia que vivim no es pot dir res.

Moltes gràcies David, estem il·lusionats per poder llegir el teu treball.

1 Comentari

  1. una excelent persona, un bon professional, un entusiasta, un gran comunicador, … tot això i més fa del David un autèntic crack.
    només li podem desitjar sort, perquè tot el demés ja ho porta de sèrie.

    Reply

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com