“He fet un hat-trick a Sant Fruitós… espero fer-hi el quartet”
Aquesta ja és la tercera vegada que vens a actuar a Sant Fruitós. Què t’uneix al poble?
Doncs sí, és la tercera vegada que vinc a actuar a Sant Fruitós. De fet, ja vaig dir al final de l’espectacle “El substitut” que estava supercontent perquè havia fet un hat-trick a Sant Fruitós. Espero que vingui el quartet.
En realitat, només m’uneix el fet de venir i compartir una estona amb el públic de Sant Fruitós, que en les tres ocasions ha sigut excepcional, i més comptant que les tres vegades ha estat a l’exterior. Un cop al Bosquet, que el recordo perfectament, fa molts anys, de la mà de Ricard Ardèvol, i aquestes dues darreres actuacions a Sant Fruitós, a la plaça 11 de setembre. Molt content d’haver repetit.
Quins records tens de les teves actuacions anteriors aquí?
Tinc un magnífic record, de respecte vers el que està actuant dalt de l’escenari, malgrat els inconvenients inevitables de ser un espectacle exterior amb tot el que comporta com ara la mainada corrent, etc… Un públic respectuós i partícep en tot moment de l’espectacle.
Has notat algun canvi en el públic santfruitosenc al llarg d’aquests anys?
Doncs no. La gent ve massivament a l’espectacle de teatre o monòleg i, els tres cops, la gent està totalment integrada i col·labora en tot el que hem fet
“Un públic respectuós i entregat, malgrat ser a l’aire lliure”
Com vas viure la rebuda del públic amb El Substitut durant la Festa Major?
És una mica el què he dit abans. Tenint en compte que aquest espectacle és molt diferent d’un monòleg on hi ha improvisació, hi havia molta atenció en tot el que passava i estaven totalment posats en l’espectacle. Tenint en compte que és una història, és molt arriscat, doncs normalment es fa en un teatre o en un lloc tancat. Però la veritat molt content de la rebuda des del primer minut, perquè al ser molt autobiogràfic em vaig sentir molt acollit per la gent.
Ens pots explicar d’on surt la idea d’aquest espectacle i què el fa especial?
M’ho proposa el Quim Masferrer, dient que hem de tirar un pas endavant, fer un espectacle amb un guió tancat, un argument, una direcció, i sense deixar de fer el que faig sempre, que és la improvisació i la interacció, li vaig fer cas. Li estic molt agraït al Quim, doncs vaig tornar una mica als orígens, que és fer teatre de text, amb una història de autoficció, autobiogràfica, on la gent que em coneix sap que moltes de les coses que s’expliquen són veritat i les que no, són veritats disfressades.
Estic molt content que en aquest espectacle hi hagin col·laborat amics de professió i fins i tot amics d’infantesa com ara l’Espartac Perán i la meva mare.
Hi ha alguna imitació nova que hagis incorporat a El Substitut recentment?
Imitació nova hi hauria el Quim Masferrer, el Nandu Jubany, el Chicote, la Carme Ruscalleda i l’Arguiñano.
Quins criteris fas servir per triar a qui imitar?
Primer de tot miro si el to de veu el puc arribar a copsar o no i també veure si el personatge pot donar joc o no. Per exemple Joan Pera és un personatge que dona moltíssim joc, i per això l’hem incorporat a l’espectacle, i també hi col·labora ell personalment.
Quin personatge t’ha costat més de clavar i quin t’ha sortit més natural?
El que m’ha costat més és el Pedro Sánchez perquè no sabies per on agafar-lo, era un personatge soso, fins que anant fent provatures, ja en el “Polònia”, finalment crec que li hem agafat el to, i així com a natural insisteixo amb el Joan Pera que és un personatge que em surt sol.
Has pensat mai a fer un espectacle que reculli anècdotes o personatges locals dels llocs on vas?
No m’ho he plantejat mai… és una idea. Potser més endavant.
Tens alguna anècdota divertida d’aquesta o d’alguna altra visita al nostre poble?
Ara mateix cap en especial.
A banda de les actuacions, coneixes altres espais o racons de Sant Fruitós?
La veritat és que en soc un gran desconeixedor, i m’agradaria saber-ne més coses, la veritat. Però prometo que el quart cop que vingui a Sant Fruitós demanaré que m’acompanyin a fer una volta pel poble per conèixer més a fons la població. Si vinc un quart cop, ja me la sentiré molt meva!…
Com veus el paper de la cultura i l’humor i espectacles com ara el teu en esdeveniments locals com la Festa Major?
Espectacles com el meu, que n’hi ha molts de similars, els veig necessaris en una Festa Major, doncs no només impulsem la cultura i el teatre sinó que aglutinem un públic familiar i fa que tota la família pugui gaudir de l’espectacle i després el puguin comentar, i potser a rel d’això, de veure un espectacle de carrer, la gent s’animi a seguir consumint teatre, que és molt important. Cultura.
Et prepares diferent quan actues en un poble petit que en un gran escenari?
La preparació, ja sigui en un lloc petit o bé en un gran teatre de les nostres ciutats, sempre és la mateixa, ens hem d’adaptar als espais. Però quan és en un poble i al carrer, la concentració encara ha de ser més gran que no pas en un teatre on la gent paga una entrada, s’asseu en una butaca i tu només has de fer-ho bé.
“Sí, soc un artista de proximitat”
Et consideres un artista de proximitat?Per què?
Sí, m’hi considero totalment. Allà on vaig m’agrada parlar amb la gent i per exemple aquí a Sant Fruitós, conèixer la gent de la comissió de festes, els que gestionaven el bar per recaptar fons per la Cavalcada de Reis de l’any que ve, etc… per a mi és molt gratificant conèixer la gent que participa activament amb la Festa Major, doncs són els responsables de què tu vagis a actuar en un poble. I de proximitat perquè després d’uns minuts per a refer-me un cop acaba la funció, no tinc cap recança per parlar o fer-me fotografies amb la gent que m’ho demana.
Ho he fet sempre, i si ara que potser tinc, diguem-ne, més popularitat ho deixés de fer, deixaria de ser com soc.
Amb tots els canvis socials i polítics, com adaptes l’humor perquè segueixi connectant amb tothom?
No m’hi poso massa en política, doncs m’agrada molt que vingui un públic familiar que inclou també mainada de 8, 10, 12 anys… per tant l’humor polític i satíric ja el deixo per “Polònia” on hi col·laboro des de fa 19 anys, i per altra banda sempre miro que l’espectacle sigui sobre coses quotidianes i del dia a dia on tothom s’hi senti identificat, però sense barrejar-hi la política.
Després de tants anys, què et segueix motivant a pujar als escenaris?
El mateix que m’ha motivat des de ben petit. Quan amb 14, 15 o 16 anys vaig començar a fer teatre, vaig descobrir que jo em volia dedicar a fer riure la gent dalt d’un escenari. Després va venir la ràdio i la televisió, però on m’ho passo bé és als escenaris, on rebo els riures, la resposta i la complicitat del públic. És el què em motiva.
Podem esperar una quarta visita a Sant Fruitós en un futur proper?
Espero que ben aviat. De fet, ja vaig proposar a la regidoria de cultura un espectacle nou, amb una Big Band que no té res a veure amb els anteriors ni amb aquest. Per tant, torno a tirar la canya des d’aquesta entrevista que em feu tan bonica, per dir-vos que estaria encantat de venir i que l’espectacle “Ja som aquí” que combina jazz, humor, monòlegs, imitacions i on es fa cantar al públic des del primer moment, encaixaria perfectament.
I si vinc, prometo visitar el poble.
Un petonàs.
Pep Plaza va actuar també a Sant Fruitós el dia 21 d’abril de 2018, fent de Tomeu Penya, acompanyant la seva dona Txell Sust amb la cançó “Illes dins d’un riu”.
Va ser al Casal Cultural en un concert de Pep Poblet, Nito Figueras i la Txell.
Entrevista realitzada amb motiu de la seva actuació en l’acte de cloenda de la Festa Major de Sant Fruitós, el dilluns 7 de juliol, amb l’espectacle “El Substitut”
