Entrevista a: Ignasi Granero Moya, becat de “la Caixa” i expert en biotecnologia, biomedicina i biofísica.

Redacció 17 d'agost de 2020

719 Views

Per: Text: Pol Audivert Escudé – AMIC / Vídeo: Clack – AMIC – Redacció / Imatge: becarioslacaixa.net

“La biotecnologia és una part de la ciència que pot tenir molt de poder en el futur; i és un poder que hem de saber gestionar de forma correcta”

Ignasi Granero Moya va rebre una beca de doctorat de la Fundació “la Caixa” per cursar un doctorat en Enginyeria Biomèdica en l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Especialitzat en estudis de biofísica. Graduat en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha ampliat la seva formació amb una estada acadèmica en la Wageningen University and Research (Països Baixos) i amb la realització d’un màster en Biotecnologia Molecular per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a assistent de recerca a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB), en el departament de Ciències Vegetals de la University of Cambridge, en el Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC) de Madrid i en l’IBEC, en el qual va completar el seu treball final de màster en el grup de mecanobiologia cel·lular i molecular.

Què és el primer que va pensar quan va aconseguir una beca tan prestigiosa com la de “la Caixa”. Li va obrir moltes oportunitats?

Em sento molt afortunat d’aconseguir una beca a Catalunya, ja que actualment s’ofereixen molt poques beques tant privades com públiques. Hi ha molt poc finançament en aquest àmbit. Per tant, vaig sentir molta satisfacció i em considero un privilegiat, ja que molts dels meus companys de graduació i màster no han tingut la meva sort.

La porta principal que m’ha obert és l’oportunitat de poder cursar un doctorat a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Personalment, ja tenia ganes de fer un doctorat i la beca de “la Caixa” m’ha donat l’oportunitat d’aconseguir un dels meus objectius a curt termini.

Vostè està especialitzat en biotecnologia i enginyeria biomèdica, de quina manera aquestes dues especialitats científiques resolen problemes i són aplicables a la vida quotidiana de la societat?

Des d’aspectes mèdics com poden ser els tests ràpids per la detecció d’anticossos de Covid-19, fins a conceptes i processos més bàsics i quotidians, com la producció de cervesa o iogurts per la fermentació produïda per bacteris.

Ha estat estudiant i treballant tant a l’estranger com a Espanya. Quines han sigut les principals tasques i treballs pràctics que ha portat a terme?

La primera experiència que vaig tenir a l’estranger va ser a segon curs de carrera i vaig anar a parar a la Universitat de Cambridge, al departament de “Plant Science”. Aquest fet va suposar un important impàs a la meva vida, ja que moltes vegades desafortunadament el món es mou per noms de renom i Cambridge n’és un. D’altra banda, podríem dir que també vaig tenir molta sort, ja que tot i que la meva estada fou curta, concretament de dos mesos, durant aquest temps vaig tenir l’oportunitat de participar en un projecte que més tard va sortir publicat en un article, on vaig sortir citat com a segon autor. A nivell Espanyol, també he realitzat i participat en ciència bàsica que considero molt important, ja que sense aquesta la ciència general no va enlloc.

Em podria destacar algun dels projectes més interessants que en aquests moments està desenvolupant?

Nosaltres treballem i intentem entendre de quina manera les cèl·lules responen a la rigidesa del seu entorn i com aquestes fan una força que afecta a la formació del nucli cel·lular. El nucli cel·lular és el centre de comandament de la cèl·lula; és on es troba l’ADN i on es porta a terme la regulació de molts processos cel·lulars.
És un tema que s’està començant estudiar des de fa uns 10 anys. Pot semblar molt, però els processos d’investigació científica requereixen temps i, per tant, una dècada és un període curt i d’iniciació.

Actualment estem vivint una situació excepcional. Un virus originari de Wuhan (Xina), ha causat la mort de centenars de milers de persones a tot el planeta, provocant incertesa, caos i crisis, que marcaran les futures generacions.
En l’àmbit personal i com a expert en biotecnologia i biofísica, com veu l’evolució de la pandèmia i en concret del virus?

Majoritàriament quan ens fan aquest tipus de preguntes als científics, ens curem en salut i diem que no ho sabem, perquè realment no ho sabem. En ciència està molt mal vist afirmar una cosa com a certa si no està comprovada anteriorment, per tant, com a opinió personal, afirmaria que no sabem gairebé res del virus. El poc que sabem no és suficient, tinc clar que serà un procés d’investigació lent.

Pel que fa al procés de gestió, crec que hi ha hagut una part d’innocència per part de les autoritats Europees de pensar que aquí érem immunes a tot, i crec que podríem haver actuat abans. Ara bé, en general crec que s’ha fet de la millor manera que s’ha pogut.