Acabat l’estiu i les vacances, avui parlem amb Enric Moreno i Maite Galindo veïns de Sant Fruitós i que no sempre viatgen a l’estiu, doncs sovint han hagut d’adaptar el seu viatge a la climatologia i meteorologia dels llocs de destí, i és que ells han aconseguit visitar tots els països del món. A veure què ens expliquen.
Montpeità.- En quin moment decidiu que voleu o podeu visitar tots els països del món reconeguts per la ONU?
Enric / Maite.- Al 2017 arrel d’una entrevista de la Susana Páez de Regió 7
M.- Quants són?
E/M.- 193 reconeguts per l’ONU i, de moment, 30 no reconeguts
M.- Sabieu que això era de rècord Guiness?
E/M.- No ho hem enregistrat com a record Guiness perquè no hem fet els tràmits (ho tenim pendent) però si tenim la certificació de Nomad Manía (es una associació de viatgers del món)
M.- Quan temps heu trigat a completar aquest rècord?
E/M.- 45 anys
M.- Com heu pogut combinar-ho amb les vostres feines?
E/M.- L’Enric perquè era autònom i la Mayte perquè l’empresa l’autoritzava a fer les vacances fora de temporada alta i a fraccionar-les en vàries vegades, sempre i quan no superés els dies que marcava el conveni.
M.- Viatgeu sols o en família i/o en grup?
E/M.- Habitualment sols però, en algunes ocasions, ho hem fet també en família (els nostres fill ens van acompanyar des dels 12 anys fins els 20), amb amics i molt poques vegades en grup.
M.- Quin país us ha agradat més?
E/M.- Tots els països son interessants i es molt difícil pronunciar-se sense menysprear a d’altres però podem fer esment especial de Iran, Índia i, sobre tot per l’Enric, la Ruta de la Seda
M.- I menys?
E/M.- Sudan del Sud i Haití per massa complicats i agressius.
M.- El país que heu visitat més vegades?
E/M.- La Índia. Hem estat 9 vegades i, cada vegada torna a ser bonica i impactant. A més es molt i molt variada.
De fet, si pensem en la nostra península, tot i ser molt més petita, el nord i el sud o la meseta tampoc es que s’assemblin molt . . .
M.- El viatge més dur?
E/M.- Probablement l’Afganistan més que per la diferència de cultures, perquè els trajectes eren difícils, hi havia manca d’infraestructures i a més a més vam coincidir amb el Ramadà però, va ser realment molt enriquidor.
M.- Quin país voldríeu conèixer millor?
E/M.- En agradaria tornar a alguns punts de la Xina perquè hi ha moltes coses a veure, el problema que és molt gran.
M.- On us hi quedaríeu a viure?
E/M.- No em trobat cap lloc millor per nosaltres que aquí però si per haguéssim de marxar per que la situació ho requerís, ens han passat pel cap més d’un lloc. De fet, en aquests moments Uruguai perquè els països amb els anys van canviant
M.- Heu tingut por alguna vegada?, On?
E/M.- No por però hem tingut algun ensurt, des de un aterratge de sotrac, passant per un terratrèmol, un huracà o un cicló, això a nivell de meteorologia, i a nivell humà veure llençar una granada contra uns soldatsi també coincidir amb les guerrilles de Sri Lanka i Guatemala.
M.- Situacions complicades?
E/M.- Les que hem mencionat en l’epígraf anterior.
M.- Problemes de salut?
E/M.- Les típiques diarrees, per suposat (tothom que ha viatjat ho ha patit) i alguna intoxicació però mai res greu.
M.- Quina és la barrera més gran que heu trobat (cultura, religió, idioma, gastronomia…)?
E/M.- El pas d’algunes fronteres, sobre tot les terrestres d’Àfrica.
M.- Quin lloc creieu que és el més inexplorat?
E/M.- Creiem que Papua Nova Guinea
M.- L’objecte més rar que heu portat d’algun lloc?
E/M.- Portem molt poques coses, ens omple el viatge en si i les fotografies ( en tenim més de 80.000) si be tenim un ganivet gurka i un matxet de Sulawesi
M.- Ara que ja coneixeu tot el món, quin és el proper viatge?
E/M.- Hem temo molt que no coneixem tot el món, tan sols hem tingut la sort de poder visitar tots els països però queda molt i molt mon per conèixer.
El nostre proper viatge es a unes illes d’ Antilles i Carib que ens falten
M.- El moment més emocionant?
E/M.- L’hora més curta de les nostres vides, el temps que ens van permetre estar amb els goril·les de muntanya.
Els vam veure a Ruanda, als Volcans Virunga. Vam ser dels pocs afortunats que vam poden estar amb el grup Susa amb els que va estudiar Dian Fossey on tenien dos esquenes platejades. A més de 3000 mts. d’alçada acompanyats d’un guarda armat i d’un guia. No mes els poden veure 8 persones al dia.
M.- Improviseu o bé ho porteu tot planificat?
E/M.-Actualment i des-de l’aparició de Internet a nivell d’usuari, ja portem tot planificat i bastant lligat però els primers viatges anaves no més amb el bitllet d’avió i amb moltes expectatives perquè, el que si sabíem és el que volíem veure però, com fer-ho s’havia d’aconseguir durant el mateix viatge.
M.- Manteniu amistat o contacte amb gent que heu conegut al llarg dels vostres viatge?
E/M.- Encara amb alguns però la distància i la vida en si et va separant
M.- Algun consell per a altres persones que vulguin viatjar per tot el món?
E/M.- Que no tinguin por de fer-ho. Que el respecte, la tolerància, la paciència i, sobre tot, un somriure obren moltes portes.
M.- Recomanaríeu Catalunya i/o Sant Fruitós a viatgers d’altres països?
E/M.- Sense cap dubte. Tenim moltíssimes coses per compartir amb tot el món. Tant de bó poguéssim compartir-ho amb moltes persones.
M.- “Casa” és Sant Fruitós?
E/M.- Si, casa es Sant Fruitós i amb molt d’orgull.
