0 Shares 568 Views

En tots els àmbits de la vida la qualitat és millor que la quantitat (18)

15 de febrer de 2019
568 Views

M. 1448

Qualitat i quantitat són dues paraules que s’assemblen però normalment estan barallades. Quan pensem en la qualitat, la ment ens transporta a un taller artesanal, a una fàbrica de cotxes d’alta gamma, a ca l’escriptor d’èxit que fa una novel.la cada 5 anys, a una reconeguda pastisseria on venen unes postres exquisides, o a un estudi de pintor on l’artista treballa en la seva última obra concentrat i en silenci. Parlar de quantitat és tota una altra cosa; és com comparar l’alta joieria amb la quincalleria.
Jo he viscut de prop el cas d’una fàbrica francesa d’eines molt important que, essent reconeguda arreu del món per la qualitat dels seus productes, va apostar per la quantitat incorporant tota una gamma d’eines provinents d’Extrem Orient. Això va provocar un augment considerable de les vendes però una caiguda en picat dels beneficis. Us explicaré com va passar:
Vaig conèixer un dels socis fundadors de l’empresa l’any 1986, el qual ja de bell antuvi em va desconcertar amb la predicció que els trens tenien els dies comptats davant l’avió. Ho va dir ell que era l’amo d’una fàbrica que treballava i molt per la SNCF. La qüestió és que el seu fort era la fabricació d’eines professionals d’acer i en això podien competir amb les millors marques del mercat.
A instàncies del Director General, un bon jorn van decidir incorporar a la sèrie Prèmium una gamma de qualitat mitjana i una altra de baixa qualitat amb preus molt agressius. Tot ho encabiren dins un catàleg que semblava la Bíblia, on s’hi podia trobar l’ABC de les eines de mà.
La meva petita empresa d’importació, que llavors cercava marques europees acreditades per representar-les en el mercat espanyol, va assolir la distribució exclusiva de la fàbrica d’eines en qüestió. La idea era centrar-nos en la venda de la gamma Premium ja que ens permetia fer front a marques com Palmera, Acesa o Bellota, que eren les que dominaven el sector, però amb un plus de qualitat i perfecció en l’acabat. El preu d’aquesta gamma era evidentment un pèl més car que el que oferien els fabricants bascs, però qui volia una eina homologable a les millors marques, sobretot alemanyes, havia de comprar la nostra ja que, en comparació, era força més competitiva.
Quan vam presentar el catàleg als nostres clients per primer cop, van veure les tres categories de productes i, donant per sentat que totes tres tenien la mateixa garantia de fàbrica, van optar massivament per adquirir les eines més barates, deixant de banda la gamma Prèmium que havia donat prestigi a la marca. Per bé que els nostres venedors s’esforçaven a advertir-los que la qualitat genuina de fàbrica era aquella i no pas les gammes mitjana i baixa, ells, entre comprar una eina a preu elevat i l’altra a una tercera part del cost, tenien ben clara la tria. A més a més, totes es venien amb la marca ben impresa; només variava el nombre d’estrelletes que l’acompanyaven: 4 si era de gamma “Pro”, 3 si era gamma “Super” i 2 si era de gamma “Basic”.
Com era d’esperar, la introducció de la nova marca en el mercat fou un èxit des del començament i les fàbriques espanyoles d’eines aviat tingueren motius per preocupar-se. En poc temps, la feina feta pels nostres venedors havia donat un resultat excel.lent: les vidrieres de les ferreteries i de les botigues de subministres industrials s’ompliren d’adhesius amb el nom de la nostra representada i els amos de la fàbrica es fregaven les mans en veure com les vendes augmentaven dia a dia a Espanya, fins al punt que el nostre magatzem de Santa Coloma de Gramenet s’havia fet petit i ens vam haver de mudar a una nau a Cardedeu. Vam participar a la fira Ferroforma de Bilbao i vam presentar la nostra marca d’eines amb les seves 3 gammes com una de les millors del món. Tot semblava somriure’ns i amb el vent a favor. Però, al cap d’uns mesos, molts clients ens trucaven per exclamar-se que la qualitat de les eines que veniem no era gens bona: que els tornavisos es trencaven, les pinces i tenalles no eren precises i s’afluixaven, que els xerracs o els ribots tenien defectes…i començaren les devolucions. Quan els recordàvem que ja els haviem advertit i que millor que haguéssin comprat la gamma Pro, ells ens
responien que per pagar més car ja tenien les eines espanyoles o les alemanyes, que funcionaven prou bé i disposaven d’una garantia real de qualitat basada en anys d’experiència, no com les nostres que, sota una marca de suposat prestigi, la majoria provenien de la Xina o de Taiwan.
Les coses van anar a pitjor i nosaltres, temerosos que la mala fama de la marca francesa s’estengués a les altres firmes que representàvem a Espanya i afectés a la credibilitat de la nostra empresa, vam decidir trencar l’acord amb la fàbrica i cercar una alternativa que mai no va arribar, car les millors marques ja tenien llur representació en el nostre mercat. Nosaltres vam perdre una font d’ingressos i els nostres venedors, que tant s’havien esforçat per introduir la marca, van patir una gran decepció. Malauradament la cosa no va quedar aquí sinó que la pròpia fàbrica, en adonar-se del seu error, va voler rectificar i tornar a oferir només la qualitat genuïna però ja era massa tard: una firma rival per la qual fabricava eines prèmium va arrebassar-li el mercat i va absorbir els seus actius més importants. Per contra, la marca que nosaltres haviem representat va desaparèixer i ara tan sols és un trist record del passat. Si mai aneu per la zona de St. Etienne, a França, veureu naus buides o transformades en petits obradors. L’aposta quantitat vs. qualitat que els dirigents d’aquella fàbrica van fer un dia, va acabar amb molts anys de tradició en la fabricació d’eines professionals i provocà molt d’atur a la regió. I els trens que tenien els dies comptats segons aquell preclar soci fundador, continuen circulant a tota velocitat i passen de llarg…

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com