Text: Xavier Gonzàlez-Costa –
Il.lustració: Bet Calderer
Marxo amb el gust dels teus llavis a la boca, i el record del teu cos nu estremint-se de plaer al pensament.
Marxo amb el gust dels teus llavis a la boca, i un somriure idiota que em persegueix des del reflex dels vidres dels aparadors que em retornen a la rutina més cruel.
I camino carrer avall, veient encara els teus pits ingràvids mirant-me als ulls i el teu melic petit inundat de perles de suor com un tresor guardat només per a mi, mentre segueixo paladejant el gust dels teus llavis a la boca.
Els teus llavis a la meva boca, i la meva llengua resseguint-los, entreobrint-los, ficant-s’hi a dins, jugant amb la profunditat incerta que l’acull i la xopa de plaer… Fins que una molèstia entre les dents em torna la consciència.
Porto el gust dels teus llavis a la boca, i un pèl entre les dents de quan tenia els teus llavis a la boca.
“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:
https://www.naciodigital.cat/bergueda/especials/680/pagina1
