Els clubs d’octubre.

Redacció 7 d'octubre de 2020

557 Views

Per: Biblioteca de Sant Fruitós de Bages.

TEATRE, dijous 8 d’octubre a les 19:30 h.

La filla del mar, d’Àngel Guimerà (1845-1924)

Àngel Guimerà va ser una figura popular del catalanisme cultural i polític de la Renaixença i va participar i presidir diferents institucions catalanes: Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa, Jocs Florals, Ateneu Barcelonès…

Com a poeta i dramaturg Àngel Guimerà ja en vida va aconseguir èxit i reconeixement internacional. El seu teatre va aportar prestigi literari a la tragèdia costumista i popular que hi havia a Catalunya en la segona meitat del segle XIX. En un principi va escriure tragèdia en vers i després va arribar a la seva plenitud amb un teatre que combina trets del realisme i del romanticisme. Les obres d’aquesta etapa són drames realistes que reflecteixen la societat catalana del moment, amb les seves injustícies i conflictes socials; i en la trama presenten uns personatges portats per la passió i el desig. Correspon a aquesta etapa la trilogia que formen els títols: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.

La filla del mar, estrenada al Teatre Romea l’any 1900, explica una història d’amor amb tres protagonistes: l’Àgata, la Mariona i en Pere Màrtir. Els fets passen en un poble mariner on l’Àgata havia arribat de petita com a supervivent d’un naufragi i va ser acollida per la família de la Mariona. En Pere Màrtir és un “don Juan” que, a partir d’una trama ordida amb la Mariona per dissimular la relació que hi ha entre ells, fa veure que se sent atret per l’Àgata. Però de forma no prevista l’amor vertader sorgeix entre ells.

A l’obra trobem més enllà de l’amor i la passió altres temes que la fan interessant i actual: la hipocresia, l’avarícia, l’exclusió per ser de diferent origen, la tafaneria, l’enveja, les ganes de venjança…

CINEMA, dijous 15 d’octubre a les 19:30 h.

Uno, dos, tres (One, two, three), director: Billy Wilder (1906-2002).

Es reconeguda la genial i extensa obra del director, guionista i productor nord-americà d’origen austríac, Billy Wilder. Va aconseguir 6 Oscars i 14 nominacions i es va retirar del cinema l’any 1981, havent dirigit 26 pel·lícules i havent intervingut en més del doble com a guionista i productor. Wilder va cultivar tots els gèneres cinematogràfics tot i que principalment se’l coneix popularment per les seves comèdies.

Billy Wilder va rodar la pel·lícula Uno, dos, tres a Berlin l’any 1961, i de forma inesperada va coincidir amb el temps de la construcció del mur, la nit del dia 12 d’agost, això va dificultar el rodatge de la pel·lícula, que es feia a la zona de la porta de Brandenburg, i es va haver de traslladar a Munich. La greu situació política a la ciutat va provocar que aquesta comèdia, que parodia les relacions est-oest i que al·ludeix al nazisme, no tingués bona acollida en la seva estrena a Berlin i tampoc als Estats Units va ser un èxit de taquilla. El pas del temps ha posat en valor la pel·lícula per molts dels elements que trobem: ritme trepidant; intel·ligents diàlegs; humor àcid; crítica als dos sistemes econòmics (capitalisme i comunisme) i a la corrupció..

Sinopsi: L’acció passa al Berlin Oest, en temps de la Guerra Freda, quan el director de la delegació de Coca-Cola, C.R. McNamara, té el propòsit d’introduir la marca a la URSS. L’arribada de la filla del seu cap, l’Scarlett, per a una estada de dues setmanes, el farà estar pendent de la noia i les coses es compliquen molt quan descobreix que ella s’ha casat amb l’Otto, un jove comunista de l’altra banda del mur.

NOVEL·LA, dijous 29 d’octubre a les 20:00 h.

El sentit d’un final, de Julian Barnes (1946).

El britànic Julian Barnes és periodista, traductor i sobretot autor d’assaigs, relats i novel·les. Ha estat guardonat amb premis literaris a Europa i Estats Units i actualment és considerat un dels millors escriptors anglesos de les darreres dècades.

A les seves novel·les Julian Barnes tracta temes universals com la poca fiabilitat de la memòria, la força de l’amor o la por a la mort i aconsegueix atreure emocionalment el lector a través d’una escriptura exquisida i intensa.

Julian Bernes va obtenir amb El sentit d’un final el prestigiós Premi Booker l’any 2011. És una novel·la en què es reflexiona sobre la memòria i sobre com el temps transforma els records, de manera que com Barnes afirma: “la memòria és molt propera a la imaginació”.

Sinopsi: Tony Webster i els seus tres amics d’institut van passar l’adolescència junts i també es van continuar relacionant durant els primers anys d’universitat, però quan la vida d’un d’ells, l’Adrian Finn fa un gir tràgic, tots miren cap a un altre costat. Ara Tony Webster està retirat i, tot i que la vida ha anat passant i no ha sigut tan fantàstica com ell havia imaginat de jove, ell viu tranquil. Un dia rep una carta de Sarah Ford, la mare de la Verònica, la seva primera noia, i a partir d’aquí es veu abocat a revisar unes vivències de fa quaranta anys, uns fets que potser no van succeir tal i com ell recorda.