Els clubs de maig.

Redacció 5 de maig de 2021

1132 Views

Texi i fotos: Biblioteca de Sant Fruitós de Bages.

TEATRE, dijous 6 de maig a les 19:30 h.

Justícia, de Guillem Clua (Barcelona, 1973)

Guillem Clua és dramaturg, guionista i director. Té formació de periodista i ha escrit obres de teatre amb temàtiques ben diverses, tant sobre actualitat com musicals, adaptacions de clàssics, comèdies… Ha realitzat adaptacions i guions per a TV, cinema i plataformes com Netflix o HBO. També s’ha dedicat a fer de professor d’escriptura dramàtica.

Entre les seves obres teatrals més conegudes: La pell en flames, Smiley, L’oreneta, Justícia… Actualment és un autor amb una gran trajectòria internacional i les seves obres han estat traduïdes a més de 10 idiomes.

Amb Justícia se li ha atorgat el Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2020 del Ministeri de Cultura i Esport i també el Premi Butaca en la categoria de millor text.

Justícia fa un retrat intergeneracional de la burgesia catalana, des de la guerra civil fins a l’actualitat. A partir del personatge principal, el jutge Samuel Gallart, ens repassa una nissaga familiar benestant i burgesa i també amb el final de la seva trajectòria professional sorgeixen els fantasmes sobre la doble moralitat de les seves decisions dins les institucions, així com alguns secrets familiars.

CINEMA, dijous 13 de maig a les 19:30 h.

El gran dictador, director: Charles Chaplin (Londres, 1889 – Corsier sur Vevey, Suïssa, 1977)

Entre la gran quantitat de pel·lícules del cineasta britànic Charles Chaplin destaca El gran dictador, realitzada l’any 1940. La idea de realitzar la pel·lícula va sorgir quan Chaplin va veure El triunfo de la voluntad de Leni Riefenstahl, un documental realitzat l’any 1934 en homenatge a Hitler i al nazisme.

Chaplin va fer el rodatge sense recolzament financer de Hollywood, Estats Units es volia en aquest moment mantenir al marge dels problemes d’Europa i amb la seva productora United Artists i va ser la seva primera pel·lícula parlada.

El gran dictador explica la història d’un barber, que té una gran semblança amb el dictador del país i per una confusió puja al poder. El dictador es diu Adenoid Hynkel i el país és Tomania, un lloc fictici però clarament identificable amb l’Alemanya nazi. La sàtira i la paròdia contra Hitler i el seu entorn és ben evident.

Quan ja acabava la realització del rodatge Chaplin va decidir canviar el final previst de la pel·lícula, i deixant de banda la interpretació del barber va parlar en el seu propi nom. Com a Charles Chaplin va fer un discurs tan vigent fa vuitanta anys, com ho podria ser avui i com ho serà sempre, perquè va parlar en contra dels totalitarismes i a favor de la democràcia, la llibertat i la tolerància com a únics mitjans per poder fer avançar la humanitat.

CINEMA, dijous 28 de maig a les 20:00 h.

La cuinera dels senyors, d’Imma Cortina (Manresa, 1959)

Imma Cortina és mestra de professió i ha publicat llibres infantils i també obres per adults amb temes sobre educació. En la seva trajectòria com a autora de ficció per a adults forma part de diferents col·lectius: Narradors Centrals, Verum Fictio i Lola Palau, i ha participat amb relats als llibres Xocolata espessa i Dies de roses i vi, aquest darrer editat molt recentment. Ha publicat dues novel·les: Només ho saben les muntanyes, de l’any 2015 i obra guanyadora del Premi Sebastià Joan Arbó, i La cuinera dels senyors, de l’any 2019 i obra finalista del Premi Pin i Soler de Narrativa.

La cuinera dels senyors està ambientada a Manresa i s’inspira en la vida de l’àvia de l’autora. L’any 1920 la Maria Dolors arriba a Manresa amb el tren de Lleida. Ha deixat la vida a pagès i entra com a cuinera a un pis de la Casa Torrents (La Buresa), un magnífic edifici modernista de la ciutat. A cal notari ella va anotant en una llibreta les seves vivències i emocions i així es va creant un entramat de fets i personatges que reflecteixen tant la seva situació d’enyorança de la vida a pagès com també els fets històrics i socials del moment, amb la lluita de la burgesia catalana pel progrés de Catalunya i la dels treballadors davant de la precària situació en què es troben.