“Cada vegada que passo davant d’aquell local que fa més de dos anys que està tancat (es lloga, diu el rètol), penso que seria el lloc idoni per engegar-hi el meu propi negoci.
Segurament que m’aniria la mar de bé i em permetria guanyar-me la vida i no haver d’anar a jornal, com faig des de fa tants anys. Sovint en parlem amb la meva dona, i estem d’acord que ens faria molta il·lusió tenir la nostra pròpia petita empresa. No ho sé, crec que un dia o altre ens haurem de decidir a fer el pas definitiu i quedar-nos-el.
Estem força engrescats, però…” Aquest és el dilema de molts petits emprenedors joves que es moren de ganes de muntar el seu propi comerç, però no es veuen capaços d’assumir la responsabilitat que comporta prendre decisions, recerca de clients, comptabilitat, hisenda, pagar el lloguer, les assegurances, i altres dificultats que implica el fet de ser autònom.
Probablement, també seria interessant per al país en general que una part dels locals buits es poguessin dinamitzar a través del petit comerç i així, recuperar l’energia i la identitat que sempre ha caracteritzat el teixit comercial català. El comerç de proximitat, com així l’entenem, hauria de tornar a ser l’essència dels nostres pobles i ciutats, com ho havia estat fa anys. Des que van arribar les grans superfícies la conjuntura comercial ha canviat, però possiblement, encara existeixen altres oportunitats econòmiques i socials que ens poden brindar un comerç local dinàmic i de qualitat.
Sant Fruitós, amb els anys, ha esdevingut un poble de considerable importància, de prestigi i de qualitat. “Notablement per damunt de Llorenç del Penedès poble d’uns dos mil habitants, a tocar de la Urbanització en què visc i a on, cada dia, em desplaço a comprar o a fer gestions diverses”.
Llorenç viu la mateixa xacra de locals buits que la majoria de pobles. Malgrat tot, hi ha tres supermercats petits i també, dues peixateries de certa importància que diàriament van a la llotja de Tarragona o Vilanova a comprar el peix. Pel que es veu, es guanyen sobradament la vida i nosaltres tenim la fortuna de menjar-nos el peix fresc. Segurament que a tots els alcaldes els agradaria que s’obrissin nous comerços en els seus municipis per mantenir-los més vius, més amables i més vitals.
Lasanya de carn amb rovellons
Ja feia dies que tenia pensat fer aquest plat perquè sabia que ens agradaria a tots, sobretot a les nenes. Creieu-me que si la feu correctament us quedarà un plat que Déu-n’hi-do el bo que queda.
Per a vuit persones:
- 300 g de carn picada de vedella i 300 g de porc
- 300 g de rovellons,
- Una ceba,
- Una pastanaga
- Dos grans d’all
- Un pot de quilo de salsa de tomàquet
- Un got gran de vi negre
- Un raig de vi ranci
- Oli, sal, pebre negre, orenga, i formatge ratllat a dojo.
Poseu la pasta en remull amb aigua tèbia seguiu les instruccions, o bulliu-ne: unes 20 plaques. Esteu al cas que no s’enganxin. Quan les traieu de l’aigua les esteneu damunt d’un drap per eixugar-les.
En una cassola amb un bon raig d’oli, feu-hi sofregir la ceba, l’all, i la pastanaga, tot tallat ben petit.
Quan comenci a daurar-se hi poseu la carn picada junt amb els bolets picats menuts amb la sal i pebre corresponent. Ho aneu remenant a foc suau uns quinze o vint minuts. Poseu-hi el tomàquet, l’orenga, el vi ranci i el negre. Feu-ho reduir uns deu minuts i afegiu-hi un parell de cullerots de brou o aigua; deixeu coure a poc a poc fins que s’hagi begut gairebé tot el suc. Deixeu reposar.
Per fer la beixamel; poseu un litre de llet amb sal i nou moscada ratllada. Quan arrenqui el bull aparteu-la del foc. En una cassola hi poseu 40 grams de mantega i un pic fosa hi afegiu dues cullerades soperes de farina. Remeneu-ho bé fins que no hi quedi cap grum. Deixeu coure el roux tres minuts i ja hi podeu posar la llet calenta. La salsa no ha de quedar gaire espessa. Deixeu que cogui cinc minuts a foc molt suau evitant que s’enganxi i seguidament ja podeu preparar la vostra lasanya.
Poseu en el fons de la plàtera un parell o tres cullerades de beixamel i una capa de pasta. Al damunt una tanda de carn amb els bolets i una mica de salsa al damunt. I així fins a completar la lasanya. Poseu abundant formatge ratllat i unes boletes de mantega per sobre. Ho col·loqueu al forn a 180 graus fins que comenci a daurar-se. Enceneu el gratinador fins a deixar-ho ben rosset i acabar aquesta obra d’art que segurament repetireu.
