El temps…

Quan sentim parlar de l’evolució de l’espècie humana, o de la datació de pintures rupestres, o de l’antiguitat de segons quins vestigis, sovint hem de fer un exercici d’imaginació per establir una comparativa amb els límits de la nostra trajectòria vital.
Però la cosa ja es dispara quan es parla de l’Univers on les distàncies mesurades en anys llum són difícils d’assimilar i fan bona la màxima que diu que el temps és relatiu.
I no només parlant de ciència i astronomia, ho podem comprovar en fets i vivències que, a mesura que passen els anys, els recordem més o menys llunyans tot i ser de la mateixa època.
Us sembla que el mateix any que es van celebrar els Jocs Olímpics de Barcelona fou també el que va morir Mary Santpere?
Per exemple, a mi, particularment no em sembla que les protestes de la plaça de Tian’anmen a Pequín siguin coetànies de la caiguda del mur de Berlín, de la inauguració de l’autopista Terrassa-Manresa o del naixement del Montpeità, tot això fa ara 35 anys, és a dir el 1989.
I els nostres gegants, Sala i Ricardis, que sembla que fa quatre dies que van arribar a Sant Fruitós, i que ja han complert vint-i-cinc anys, resulta que es van inaugurar el mateix cap de setmana que va morir Carles Sabater de Sau.
Parlant de Carles Sabater, estic segura que aquests dies en gran quantitat d’actes, festes i esdeveniments es podrà escoltar, entre altres, la mítica “Boig per tu” en la seva memòria.
Aquest tema que és una declaració d’amor a la Lluna s’ha convertit en la cançó més coneguda del grup i en una de les més exitoses de la música en català.
Però no és l’única, a casa nostra, a Catalunya tenim molts grups i cantautors que creen i componen les seves obres en la nostra llengua, i moltes són cantades, corejades i ballades per tot tipus de gent, però sobretot pel jovent. Llàstima que a Sant Fruitós sembla que això no se sàpiga, ja que aquesta passada Festa de l’Arròs, en les actuacions que van protagonitzar els alumnes de l’Escola de Música i Arts de Navarcles – Sant Fruitós i de l’Institut Gerbert d’Aurillac, totes les peces que van interpretar van ser en anglès.
Per tu Carles, per la música, la poesia, la cultura i sobretot el català:

….
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré
servil i acabat boig per tu.
….

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin