Posar la clau al pany
I tot d’una descórrer
La cortina del temps:
Sotrac immens
Que t’obre
En canal la teva vida
I et deixa nu,
Sens recer
Els objectes et parlen
I t’adones que sí,
Que primer va ser el verb.
Hi ha converses que suren,
És poblat tot l’ambient
I la casa t’habita
Sense ja cap remei.
I tens por d’encarar-te
Amb l’infant que vas ser.
No has mudat la pell:
Ja tot era al dessota
I ara aflora turgent
Buidar la casa dels pares
Quan el dol és recent:
Movedisses arenes,
Terratrèmol intern !
Josefina Maymó i Puig
Josefina Maymó (la Corunya, 1958) va publicar el passat 2023 el seu primer recull poètic amb el títol genèric de “Buidar la casa dels pares”. L’autora retorna després de molts anys a la casa de la seva infantesa i en els 41 poemes del llibre, exposa amb una barreja d’emoció i nostàlgia els objectes de la casa (el balancí, la meva llibreta escolar, la vaixella duralex…) que van ser protagonistes durant uns quants anys.
El poema exposat és el primer del llibre; és “descórrer la cortina del temps” i els records inicials són les veus dels objectes que et parlen, amb “por d’infant, quan el dol és recent”. El poema acaba amb el dubte del què passarà. L’autora ho diu molt clar: buidar la casa dels pares és entrar a un terreny estrany (“movedisses arenes, terratrèmol intern”). Aquest dubte es resol a l’últim vers de tot el llibre: “en aquest lloc vaig ser feliç”.
Cada poema es relaciona totalment amb els altres i el llibre forma un contingut homogeni. Recordar el passat és bo, però la vida ens condueix al present i sobretot al futur.
