El Bobby28B – Biel Guardiola Sucarrats

M. 1426

Guanyador de la 29a edició del Concurs Infantil de Contes Montpetit (Categoria A)

Aquesta és la historia del Bobby28B, però també li podeu dir Bobby. És un robot molt especial.
Fa uns anys, uns científics van intentar fer una màquina perquè els ajudés a investigar les partícules, però van aconseguir una altra cosa: el Bobby28B. Van crear una gran programació, però hi va haver un error i es va crear un robot que ajuda en moltes coses: netejar, buscar, protegir, crear, detectar, programar…
Aquest robot ha ajudat molt, i fins i tot alguns científics han creat programes perquè pogués investigar certs temes. Però un dia va passar una cosa inesperada… El Bobby estava netejant el jardí de la mansió del seu amo (Voluntàriament), quan de cop va sentir que algú deia: “Ajuda!!!”. El Bobby va anar corrent cap al bosc. Allà va trobar els fills del científic. El Bobby no sabia què passava fins que va trobar uns animals ferotges. Va defensar als nens i van sortir corrent.
Quan van parar es van trobar al mig del bosc. I el Bobby va intentar fer servir el mapa, però no li va funcionar. Com que no sabien que fer, el Bobby va anar provant tot el que tenia per arribar a casa, però res va funcionar. Van decidir anar caminant a veure si trobaven la mansió, però res. Al cap de poc es va posar a ploure, i van anar a una cova. Es van haver de quedar a dormir allà. Però quan estaven a punt d’adormir-se van aparèixer uns animals misteriosos. De cop els nens van cridar:
– Llops!!!
El Bobby es va alarmar i va començar a espantar als llops, sense èxit. Els nens van escapar, però el Bobby es va quedar atrapat a la cova amb els llops.
Quan es va despertar es va trobar sota unes pedres. Els llops encara dormien, i va aprofitar per escapar. De cop va veure la mansió, però gairebé en el mateix moment li va caure una xarxa a sobre, algú el va lligar i el van desconnectar.
10
Montpeità / Del 3 d’agost al 6 de setembre de 2018
| MONTPETIT
Quan el van tornar a connectar estava en una fàbrica abandonada i en molt mal estat. Es va adonar que hi havia una gent al seu voltant que estava lligat i immobilitzat.
– Hola, Bobby28B, només et volem demanar un favor.- Va dir un home amb bata blanca que semblava un científic.
– Quin tipus de favor?.- Va demanar el Bobby.
– Que ens ajudis a programar un robot, ja que tu ets un robot, en deus saber molt d’aquest tema.
– I si m’hi nego?.
– Doncs tenim una cosa que et farà pensar-ho dues vegades.- I el científic li va ensenyar una bomba.- Amb això podríem destrossar tota la teva casa.
– No!.
– Doncs ja sap que has de fer.
– D’acord…
A continuació els segrestadors i el científic el van acompanyar a una sala on hi havia un robot bastant més gros que el Bobby. Hi havia un ordinador i el Bobby va anar cap allà.
– Necessitem un robot per poder controlar pobles, ciutats, països, continents… i el món!
El Bobby ja anava a programar-lo quan…
De cop va aparèixer un gas de color verd que va fer caure a tota la gent de la sala a terra, però al Bobby no li va afectar. El Bobby es va adonar que dormien i al cap de segons, quan va marxar el gas, va aparèixer la policia.
– Hola Bobby28B, tothom estava preocupat per tu. Aquest gas que has vist era un invent del teu creador: un gas que fa dormir als humans, però als robots no.
– Moltes gràcies!
– I ara ens ocuparem d’aquests delinqüents i del robot.
– Ara me n’he d’anar a casa.
– Sí, els meus companys t’hi portaran encantats.
El Bobby va seguir a un policia, que el va portar al seu cotxe. El Bobby estava tan tranquil que no es va adonar que es van aturar a una cova.
– Un moment, què fem aquí?- Va dir el Bobby quan es va adonar que no eren al lloc correcte.
– Doncs et necessitàvem per una coseta… – Va dir amb un to sinistre el policia.
– Tu no ets policia!
– Massa tard!
“Pam!!!”
Hi va haver un soroll i el policia fals va caure a terra. El Bobby es va girar i va veure al seu amo. Va sortir corrent del cotxe i va anar a abraçar a la persona que l’havia creat.
– Per fi et trobo! No et pots allunyar tant, que sinó ja veus què passa.
– El problema és que vaig sentir que els nens cridaven i quan els vaig salvar ens vam perdre i no em funcionava cap programa per tornar a casa.
– Això és per culpa d’aquells delinqüents d’abans: entre ells hi havia un hacker que et va desactivar aquests sistemes.
– Vaja… Per cert, què fem amb aquest policia fals?
– Doncs l’entregarem a la policia de veritat.
– I no té còmplices?
– No, resulta que només et volia programar perquè l’ajudessis a un objectiu malèfic.
– Només està adormit, no?
– Sí. L’entreguem i tornem a casa? Ja és bastant tard.
– Va, anem.
I així el Bobby va acabar amb aquella història tan llarga, i al cap d’un temps li van instal·lar un sistema perquè no se’l pogués hackejar més.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin