Editorial.

Redacció 19 de setembre de 2020

507 Views

Per: Brogit Difonem Cultura –

Editorial
EN NOM DE LA LLEI.

A l’hora de tancar aquesta edició, encara es desconeix si el president Torra serà inhabilitat. Una possible inhabilitació avalada per una llei, que, segons els experts, diu que és il·legal posar una pancarta al balcó de la Generalitat on hi posa “llibertat”. La mateixa llei que permet empresonar càrrecs electes per promoure una consulta popular o que pot arribar a considerar terrorisme pujar dalt d’un tot terreny de la policia per desconvocar una manifestació.
Algú va dir que quan la llei és injusta, és una obligació lluitar per canviar-la, i això comporta sacrificis que no tothom està disposat a assumir. Sí els van assumir aquells que van lluitar per canviar lleis tan injustes (i tan legals aleshores) com les lleis franquistes, nazis, etc…
Anant més enllà, la pregunta seria: “qui i quan es pot dir que una llei és injusta?”, la resposta potser més lògica seria: “Quan una majoria o una part significativa d’un poble, sobirà, sotmès a aquesta llei, la rebutja” llavors cal que el poble decideixi. En una dictadura això és impossible, però en una democràcia, com se suposa que tenim, no només hauria de ser possible sinó que hauria de ser indiscutible.
Per desgracia no és així, i difícilment serà així en una democràcia on els seus representants massa sovint fan servir la llei com a excusa per no aplicar una democràcia real que potser no va en favor dels seus interessos, de les seves quotes de poder, de les seves poltrones, etc… Si els convé, la llei s’ha de canviar, si no, doncs ja està bé com està, i això és merdejar la democràcia, menystenir les persones, per desgracia en el món de la política només es parla de legalitat i molt poc de legitimitat. Tenim eleccions però…tenim democràcia?

Brogit Difonem Cultura