Editorial 1684

És realment preocupant escoltar o llegir les dades que periòdicament ens fan arribar els responsables de torn sobre la quantitat de nenes / nens / mares i pares que perden la vida per actes de violència domèstica (masclista, vicària o altres).
De tot plegat se’n fan molts raonaments i moltes interpretacions. La majoria confuses perquè els motius d’aquests assassinats i/o suïcidis només es poden analitzar des d’una perspectiva de la salut mental dels autors.
Per recursos que s’hi dediquin, és molt difícil de preveure que passin aquestes atrocitats, perquè la majoria de casos tenen unes desconegudes, estressants i terribles històries al darrere.
Els entorns socials cada vegada són més tòxics i hem de tenir clar que els éssers humans no som màquines programables.
Però és hora que la justícia actuï en tots els àmbits i que tothom hi posi el seu esforç per a solucionar-ho. Res del que passa és justificable.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin