Editorial 1641

Una de les satisfaccions més grans per l’equip que va iniciar l’actual etapa del setmanari, i aquí cal incloure tan els qui hi som avui, com els qui han fet un pas al costat (gràcies Isidre, Josep i Imma), és veure l’interès i la repercussió d’aquest Montpeità que cada divendres teniu a les mans i a la xarxa. D’aquest interès general i repercussió, com es natural, les diferents formacions polítiques no en són alienes i molt menys, a les portes d’unes eleccions.

Ja que parlem de política…una de les línies que ens vàrem marcar d’inici fou intentar ser veu de tothom, i portaveus de ningú, és a dir, més enllà de preferències polítiques de cadascun de nosaltres (diverses), com a col·lectiu al capdavant del setmanari, no permetríem que ningú ens manipulés en benefici propi.

Fer setmana rere setmana el setmanari és molt difícil i sovint feixuc, però el més esgotador de tot és esquivar els reiterats intents d’aquesta manipulació per part de la política, en algun cas fins al punt de suggerir la “desaparició” d’algun membre del setmanari i en algún altre amb intolerables pressions i esbroncades per publicar o deixar de publicar això o allò.

Pensem que només un setmanari plural i lliure té futur i pot ser enriquidor, però això de la premsa lliure sembla que pels polítics, siguin del color que siguin, són nomes paraules buides… paraules, d’altra banda, molt típiques dels polítics.

Brogit Difonem Cultura

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin