Editorial 1590

“Voler és poder”, ho sentim sovint, però cal tenir clar que aquest “voler” implica estar disposat al treball, a l’esforç, al sacrifici i a més d’una renúncia, és llavors, quan sí es “pot”. Això que sembla tan clar, lloable i aconsellable s’acaba convertint només en un cul-de-sac de paraules en una societat, la d’avui, que valora, per damunt de tot, la immediatesa, l’èxit enlluernador i viral sorgit sovint de la buidor. Per als dirigents polítics d’aquesta societat, aquest èxit enlluernador es diu estadística, sempre recolzada amb gràfiques, percentatges i “ràtios” a les que s’hi dona un valor semblant al d’allò de “paraula de Déu”.
Un exemple el tenim en el fet que ara, a Espanya, s’aprova el batxillerat amb una assignatura suspesa, rebaixant l’exigència dels estudiants per assolir un objectiu, ensenyant que ara cal esforçar-se menys, però compte, l’estadística, la gràfica, la ràtio, o com es digui… Indicarà que ara aproven més joves que abans, que la gent que acaba el batxillerat augmenta, que l’educació és… un èxit!, ho diu la gràfica i els números, i els polítics de torn es posaran medalles per haver assolit un objectiu, això si, sense fer cap esforç i enviant el missatge de què el treball i l’esforç no és el camí… el camí és fer trampes, ah, i això sí… en castellà, només faltaria…, perquè en català no hi ha títol, ni traient tot excel·lent. Mentre això passa, el Govern d’aquí prepara una consulta pels Jocs Olímpics d’hivern del 2030, perquè l’objectiu que es van marcar de la república i la independència requereix massa esforç i dedicació i, total, és només una assignatura de tantes… el professor Sánchez us aprova… amb nota!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin