Edith Södergran

Text: Edith Södergran  /  Comentari: Francesc Canellas

Algú ha dit que el millor que li pot passar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, és que no s’hagi de celebrar perquè la situació s’ha normalitzat (ningú creu necessari dedicar un dia a l’home) . Però tot això sembla una mica lluny i parlar de la igualtat segueix sent important i gairebé imprescindible.

Avui parlarem d’Edith Södergran, escriptora del nord d’Europa a primers del  S. XX. Va néixer a Sant Petersburg abans de la revolució comunista, però va escriure bàsicament en suec. Se la considera una pionera de la poesia que defensa els drets de la dona en una societat completament masclista. Malalta de tuberculosi des de molt jove, va morir a 1923 ; ella en tenia 31.

Veurem un dels seus poemes més curts, però també més intensos de la seva obra.

Nosaltres les dones som molt a prop de la terra.
Preguntem als ocells que esperen la primavera.
Acollim al pi despullat dins els nostres braços.
Cerquem a la posta de sol senyals i consells.
 

Vaig estimar un cop un home,
Ell no creia en res.
Arribà un dia gelat amb els ulls buits.
Se n’anà un dia feixuc amb l’oblit sobre el front.
Si el meu fill neix mort, és seu.
 

Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona.
I et sents desenganyat.

  Edith Södergran

La dona a prop de la terra, de la mare terra, de la natura (ocells, pins…) en la humilitat i el desig de trobar respostes als gran problemes de la vida; en contraposició, l’home que surt en el text no creia en res. Arriba en un dia gelat i marxa, afortunadament, després d’una relació que ella considera morta, com el fill que espera en una de les frases més tràgiques que pot dir una futura mare. Els últims quatre versos són excepcionals. Volies una dona i trobares una PERSONA.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin