Dotze homes sense pietat

Per: Josep Sanfeliu.

Una pel·lícula, crec que de l’any 1957, que explica que dotze membres d’un jurat han de jutjar un adolescent acusat de matar el seu pare. Totes excepte una de les persones, estan convençudes de la culpabilitat de l’acusat. La dissident intenta amb el seu raonament, introduir en el debat un dubte raonable que faci pensar a la resta del jurat, perquè canviïn el significat del seu vot.

Suposo que algú es preguntarà, i ara, de que va això? resulta que aquest vol fer-se passar per un expert cinèfil? no, no és res d’això, el que passa és que buscant cosetes a les xarxes, em van sortir referències a aquesta pel·lícula, i això em va fer pensar, i si li donava la volta al títol, i si el feia més local? i així ho vaig fer, i em va venir la rauxa de transformar-lo en: tretze regidores i regidors sense unitat.

No es tracta de furgar enlloc, es tracta nomes de reflexionar, ja n’he parlat en altres ocasions, però de tan en tan m’ataca un dubte, i és si totes les regidores i els regidors del nostre poble tenen ben assumit que han de treballar per la ciutadania, per tota la ciutadania, per qui van votar una opció, o una altra, o fins i tot les que es van abstenir, que en les darreres eleccions crec que van ser mes del 30% del cens, la majoria va optar per aquesta opció… i això no ens fa pensar? sí, ja sé que sovint es diu que això és amb motiu de la desafecció que la ciutadania té envers la política i els representants electes, però no ens enganyem, ni s’enganyin, si hi ha desafecció, de qui és la culpa?

M’agradaria que algun dia, pugués escriure que a Sant Fruitós tenim un ajuntament unit, que tots van en una sola direcció, crec que seria la millor opció, no ja de present, sinó una molt bona opció de futur. Senyors regidors i senyores regidores, m’ajuden a aconseguir aquest titular? Podré realment algun dia escriure aquest titular?

Gràcies.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin