Avui hem celebrat els setanta- cinc anys de la Montse, la meva dona. Penso que hi ha moments que potser és convenient analitzar el fet que no et vingui gaire de gust complir més anys, però en realitat, crec que és un bon moment per examinar tendrament el teu pas per aquest món amb una visió més escrupolosa i coherent. No es tracta de voler disfressar els anys que tens ni de maquillar-los de falsos optimismes.
Hi ha una gran diferència entre ignorar-los o plantar-los cara. Quan pensem que alguna cosa s’enfonsa, la vida és prou sabia com per convidar-nos a mirar a altres llocs que potser ens poden agradar més del que ens pensàvem.
Els anys passen sense remei i de sobte es fan visibles detalls que abans ens passaven desapercebuts; la trucada d’un vell amic de la infantesa que te ganes de veure’t, una cançó gairebé oblidada que et recorda els moments màgics de la deliciosa joventut, la mirada o el comentari inesperat d’alguna de les precioses nenes de casa, l’esclat de foc damunt la pell novella d’aquell primer petó a peu d’escala… És llavors, quan et venen aquests bells i explícits records on comprens el valor incalculable del que has anant acumulant en el teu rebost personal i descobreixes la seva generositat i esplendidesa. A vegades sembla que la vida ens està posant a prova i el que està fent realment, és donar-nos una altra oportunitat d’ encarar-la de nou des d’un replà diferent. Benvinguts siguin els anys complerts!!
El dinar. Hem sigut deu a taula i després de gaudir d’un bon menjar i una esplèndida sobretaula, a l’escampall de la tarda se n’han anat contents i satisfets. El menú degut a la sonada celebració que l’implicava, ha estat primmirat i força especial. Si voleu fer algun dels plats, us explico com ho he fet.
Per picar:
- Uns musclos del Delta tebis amb salsa vinagreta.
- Cloïsses gallegues a la marinera.
- Pop de tisora amb escalivada.
De segon: mig llamàntol del país al forn amb alls i bitxo laminats, daurats amb oli d’oliva, i per acabar; cabrit rostit al forn, estil català amb herbes aromàtiques, vi blanc i verdures.
Coca de vidre i cireres de pinyol petit de la terra alta.
Per fer els musclos.
Poseu-los a bullir en una cassola amb aigua, sal, una rodanxa de llimona i una fulla de llorer. Just quan s’obrin els escorreu; no els deixeu coure més del compte. Els deixeu refredar, en traieu mitja closca i els col·loqueu en un plat o dos. En un bol, hi poseu sal, pebre, un got petit de vi blanc, un bon raig de vinagre i oli d’oliva. Ho emulsioneu bé ho tireu damunt dels musclos.
Les cloïsses a la marinera.
Hi ha moltes qualitats de cloïsses. Trieu les que més us convinguin, qualitat- preu.
Feu un sofregit amb ceba, all, tomàquet, un bitxo i una fulla de llorer. Hi afegiu un got d’aigua i ho deixeu reduir poc a poc uns vint minuts. Hi poseu abundant julivert picat, una cullerada petita de pebre vermell, un pols de negre, i un polset de farina. Remeneu i fiqueu-hi les cloïsses, un raig de vi blanc i deixeu que s’obrin.
Pops de tisora amb escalivada.
Per vuit persones un pop d’un quilo i mig. El feu bullir amb abundant aigua, sal i llorer uns quaranta minuts.
Quan està cuit l’escorreu, el deixeu refredar i el talleu a rodanxes. Escaliveu un pebrot, albergínia i un parell de cebes tendres. Un pic fred, ho talleu petitó i ho poseu en el fons d’una safata. Hi situeu els pops al damunt, l’espolseu amb pebre vermell, pebre negre i timó fresc. Amaniu amb un bon raig d’oli d’oliva.
Mig llamàntol al forn.
Que siguin vius de cinc o sis- cents grams cadascun. Si voleu els podeu posar mitja hora al congelador,—estan més quiets.
Els partiu per la meitat i hi afegiu sal, pebre negre i un bon raig d’oli d’oliva. Fiqueu el forn a 220 graus i quan arribi a la temperatura adequada hi poseu els llamàntols cinc o sis minuts.
A part, en una paella amb oli hi feu daurar lleugerament uns grans d’all laminats i un bitxo. Ho tireu damunt de les bèsties i serviu de seguida.
El cabrit rostit estil català.
Feu-lo tallar en sis o vuit trossos. El salpebreu i el poseu en una safata del forn. Poseu-hi una cullerada de llard i oli d’oliva, un parell de cebes tendres, una cabeça d’alls, tres tomàquets madurs, llorer i un brot de romaní.
L’aneu girant a mesura que es vagi enrossint.
Tireu-hi un got gran de vi blanc i un d’aigua; abaixeu la temperatura del forn i ho deixeu coure suaument fins que estigui ben tendre; si us convé podeu afegir-hi més aigua. Per acabar, als darrers deu minuts apugeu un pèl més la temperatura fins que us quedi ben rosset.
Serviu-ho ben calent.
