Dimecres de Cendra

Per: Imma Nadal

Molt sorpresa per la quantitat de persones que el dimecres passat a la tarda es van aplegar a l’església del poble per a celebrar el ritus anual de la imposició de la cendra, amb motiu de l’inici de la Quaresma. I això em fa pensar i és que en realitat no pensem prou en la mort:
Si penséssim que ens hem de morir seríem millors persones, no seríem tan narcisistes, aprofitaríem millor el temps que tenim. Prendríem consciència que la vida és un recurs limitat.
La mort és òbvia, ens morirem nosaltres i totes les persones que coneixem. I observo que una persona, com menys està en sintonia amb la seva potencialitat personal, amb les seves capacitats (cadascú amb les seves) per buscar el bé de la seva ànima i el bé dels altres, més por té a la mort.
Aquesta inconsciència és com si la mateixa naturalesa ens posés un xip per engreixar-nos i després menjar-nos, igual que fem nosaltres amb els animals de granja, per tal que no siguin conscients del seu destí. La naturalesa ens ha donat la vista, però en realitat estem cecs. No veiem el que hem de veure, només veiem el que volem veure.
En canvi, he conegut persones que poden dir que estan satisfetes de la seva vida, que han fet el que havien de fer, per a ells i per als altres i ara reben la mort en pau. No tenen por a la mort. Estan en pau amb la seva consciència.
Per això és important buscar la consciència del moment en què estem vivint. Aquest moment d’ara mateix i que ja no tornarà, aquest moment que se’ns escapa de les mans. I aquest treball de recerca de la mateixa consciència no pot començar d’altra manera que amb el pensament de que tenim un temps molt limitat i que l’hem d’aprofitar per connectar amb el nostre interior, amb la nostra ànima.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin