Demà s’acaba l’any …

Demà s’acaba l’any (avui dilluns) i en comença un de nou… cal fer balanç, cal fer una llista de bons propòsits ara que estem a punt d’entrar al 2.020 però no cal que fem una llista gaire llarga; hem de concentrar els nostres esforços en un o dos i els hem d’escriure i penjar-los a la vista (a la porta de la nevera), així estarem més motivats i no tindrem excuses per dir que ens n’hem oblidat.
Cal escollir-ne que puguem complir… pensar en alguna cosa que ens costa; cal ser realista… sabem que canviar els hàbits no és una tasca fàcil i si no ens en sortim no cal patir, que no s’acabarà el món.
Aquests dies de festes nadalenques que no s’han acabat (encara) he pogut compartir més temps amb les nebodes i me n’he adonat que ens necessitem mútuament… les unes perque gaudeixen de les festes molt il·lusionades amb aquella innocència que mai, mai no hauríem de perdre (alguna ja li ha vist les orelles al llop!!!!)… les hauríeu de veure fent cagar el tió, picant, resant, cantant… quin goig més gran!!!!!!! i els altres perque compartim la màgia de la divinitat d’allò que hem heretat dels nostres ancestres i revivim les nostres infanteses. Perquè no perpetuem (només depèn de nosaltres) aquests moments energèticament tant potents al llarg de tot l’any, dia rere dia? Cal pensar que només existeix l’avui, l’ara i no els podem desaprofitar… els hem de viure intensament. També he pogut compartir (hem participat dels sentiments, de les idees) el dinar de NADAL amb la familia i ho hem fet a Sant Mateu de Bages… tenim la gran sort que els pares tenen tota l’autonomia del món (més que el nostre estimat país) i encara que viuen a la platja no els fa mandra agafar el cotxe i desplaçar-se. Som afortunats de poder seure tots junts al voltant d’una taula… perque no ho fem més sovint?… si volem trobar excuses per no fer-ho, de ben segur que en trobarem; hem de pensar que no hi serem sempre (tot i que els científics ja parlen que l’esperança de vida ratllarà els 1.000 anys) i que encara ens queden molts moments i molts records per compartir.
El pare havia tingut una vida laboral i social molt intenses i recorda fil per randa les seves èpoques al “Coro de Sant Josep”, al CB Manresa, a l’Ajuntament de Sant Fruitós… si us sembla en la meva propera col·laboració ja us en faré “cinc cèntims”.
Bon any 2.020!!!!!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin