Per: Teresa Riquelme.-
Fa anys, quan jo m’entretenia llegint els contes que l’escriptor Giovanni Boccaccio va escriure en el llibre “ Decameró”, poc m’imaginava que jo –que nosaltres- també hauríem de patir una pandèmia, la nostra pel COVID- 19. I que també hi hauria persones que fugirien de les ciutats on viuen per anar-se’n a passar dies en llocs apartats ( alguns sense tenir en compte que podien encomanar el virus)
Copio: “ Giovanni Boccaccio Florència 16-7-1313/ 21-12-1375, escriptor i humanista italià.
Decameró : Florència 1348, la peste negre desagna la ciutat. Set dones i tres homes de l’alta societat se’n van a Fiesole durant 14 dies en una villa de les afores de la ciutat, per allunyar-se del perill. Per entretenir-se s’expliquen contes, cent històries de caracter sovint humorístic i eròtic. Fins al segle XIX a l’Europa Catòlica només va ser permesa la circulació d’una versió molt censurada del Decameró. L’any 1429 se’n publicà la primera traducció completa a la nostra llengua, d’autor desconegut. Decameró és un llibre molt difós – es diu que més que la Bíblia- . És un homenatge a la tradició oral europea i a la màgia de narrar, una obra magna que constitueix l’equivalent occidental del llibre: “Les mil i una nits”.
Doncs no, en aquell temps jo no pensava en una possible pandèmia, ni en la gran quantitat d’escàndols de tota mena que han passat i que estan passant; en tantes injustícies i odis que ens cauen a sobre…. crec que si torno a llegir els contes de Giovanni, i potser hi tornaré, em semblaran la mar d’innocents comparats amb la nostra realitat actual.
