0 Shares 114 Views

Crims a Sant Fruitós – 1

8 de setembre de 2021
114 Views
Per: Marina Altimira Foto: https://sp.depositphotos.com/

El volant cremava sota les meves suades mans per culpa de la calor de l’agost. La cua de la carretera nacional per les vacances era aproximadament d’una hora, i en duia mitja. Amb prou feines tenia energia per seguir conduint, tenint en compte tot l’esforç de carregar tota la meva vida en unes caixes i enviar-les en camió al meu pròxim destí. Sant Fruitós. Havia passat 16 anys mentint-me, trobava a faltar cada centímetre d’aquell poble del Bages. Però, als meus 21 anys, sense diners ni contactes, havia decidir marxar i  anar a perseguir el meu somni a la gran ciutat. Des de petit escriure havia estat el meu mecanisme de sortida de la realitat, la manera de endinsar-me en un món completament diferent. Estava orgullós de dir que aquell somni que tenia aquell nen de poder escriure històries i poder-les publicar, s’havia complert. Havia publicat 14 novel·les, totes de misteri i totes d’èxit. Però, fa uns mesos, em vaig adonar del fet que escriure el que escrivia ja no era el meu somni,  ja no em divertia; en lloc d’escriure per diversió, escrivia per obligació i per professió. Així que vaig prendre una de les decisions més difícils i vaig deixar Barcelona, on tenia tota la meva vida, totes les meves coses i totes les meves persones.

La cua de l’autopista es va anar dissipant i vaig poder seguir amb el meu trajecte. Al cap de vint minuts, estava a l’entrada de Sant Fruitós. No reconeixia ni la més mínima part; tot era nou; edificis, carreteres, el que abans havia estat el casino ara era un teatre, el que abans era terra ara era ciment, el que abans eren camps ara eren cases. El carrer estava desert, la calor de les 3 del migdia era intensa i la gent preferia quedar-se a casa i sortir quan hagués minvat.

Vaig seguir la carretera principal fins desviar-me per la carretera de les Brucardes i arribar a casa meva. A l’entrar a casa vaig veure que les caixes ja hi eren, però que tot estava desorganitzat. “Ho arreglaré després”. Em vaig dir a mi mateix, em vaig dirigir a la meva habitació amb intenció d’estirar-me al llit, però vaig veure que no hi era. “Perfecte”, vaig pensar, sarcàsticament. Al final, vaig començar a desfer algunes caixes i quan la temperatura va baixar vaig decidir sortir. El poble ja estava més animat, hi havia joves per tot arreu on mirés, algunes famílies voltant per la zona del Nexe i el Bosquet i jo, sol, vestit amb una de les meves americanes per molt que fos estiu, amb el meu cabell castany tirat enrere que em donava un aspecte elegant però casual. Vaig estar caminant per la zona del Bosquet durant una estona fins arribar a la carretera de Vic, la via principal. Seguia caminant admirant i criticant el canvi que havia fet aquell poble quan vaig veure el bar on més hores havia passat de petit “L’Origen”. Era l’únic que es mantenia igual. A l’entrar vaig tenir la sensació que no havia sentit des de feia més de 16 anys, una sensació que t’abraçava; l’olor de pa acabat de fer entrava pel meu nas i arribava al meu cervell i la música repetitiva sonant del tocadiscos. Durant 21 anys m’havia passat les tardes en aquell bar, cada dia, sense falta, em coneixia cada racó com el palmell de la meva mà. Era casa meva. Vaig sentir-me com a casa. Hi havia trossos retallats de diaris on sortia el meu nom junt amb un titular anunciant la publicació d’alguna novel·la, seguida d’una foto en blanc i negre. Totes aquestes fotos emmarcades i enganxades a les parets. Una foto del meu grup d’amics penjava damunt la caixa registradora. Vaig pujar fins al pis de dalt per dirigir-me al lavabo. La porta estava encallada i calia empènyer fort per obrir-la. Quan finalment vaig aconseguir obrir-la:

Estava davant d’un cadàver.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Copa Bages
29 views
29 views

Copa Bages

Redacció - 24 de setembre de 2021
Horaris ASFE SFB
740 views
740 views

Horaris ASFE SFB

Redacció - 24 de setembre de 2021
Editorial 1563.
82 views
82 views

Editorial 1563.

Redacció - 24 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com