Cop de calor.

Per: CanalSalut – GenCat / Redacció –

L’excés de calor pot suposar un perill per a la salut i agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició a temperatures molt altes es perllonga, la temperatura del cos pot elevar-se fins a nivells perillosos i es pot patir un cop de calor. Aquest trastorn, que pot arribar a tenir conseqüències molt greus, requereix atenció mèdica immediata.

Causes

La termoregulació o capacitat de mantenir la temperatura corporal dins d’uns límits és una de les funcions corporals imprescindibles per a la vida. La temperatura interna del cos considerada normal oscil·la entre els 36,1º i els 37,2º. Per mantenir constant aquesta temperatura, l’organisme disposa d’alguns mecanismes per equilibrar els guanys de calor, principalment originats per l’activitat muscular, i les pèrdues, com ara l’evaporació de la suor, la respiració o la circulació de la sang.

Ara bé, en condicions de calor extrema o davant la realització d’activitats físiques intenses en ambients calorosos, aquest equilibri es pot trencar: els guanys superen a les pèrdues, de manera que la calor s’acumula en l’organisme i la temperatura tendeix a elevar-se de forma contínua.

Factors de risc personal.

• Gent gran: persones més grans de 75 anys.
• Infants menors de 4 anys.
• Persones amb malalties cròniques, com ara hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d’Alzheimer o obesitat.
• Persones amb determinades circumstàncies socials (viure soles, pobresa, etc.).
• Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.
• Persones que prenen medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops) o diürètics.
• Persones amb problemes mentals i de conducta a causa del consum de substàncies psicoactives o d’alcohol.
• Persones que realitzen un activitat física intensa.
• Persones que treballen en ambients calorosos, ja sigui a l’aire lliure, com en el cas de la construcció, l’agricultura, la ramaderia, o la pesca, o en llocs tancats amb focus radiants de calor (mineria, forns, cuines, hivernacles…).

Factors de risc ambiental.

• Absència de climatització o habitatges o entorns difícils de refrigerar
• Contaminació ambiental
• Ambient molt urbanitzat

Símptomes.

Els símptomes més freqüents d’un cop de calor inclouen, entre d’altres, un augment de la temperatura corporal superior a 40oC, mal de cap, nàusees i vòmits, pell envermellida, calenta i no suada, respiració i freqüència cardíaca accelerades, i alteracions de l’estat mental o el comportament, com ara confusió, irritabilitat o deliri.

Davant d’aquests símptomes, traslladeu la persona a un lloc més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la, venteu-la i aviseu urgentment els serveis d’emergències (112).

Altres trastorns derivats de la calor excessiva són:

• Pot incloure sudoració excessiva, respiració ràpida, i pols accelerat i dèbil.
• Deshidratació. Es produeix quan l’organisme no pot reposar els líquids i les sals minerals (clor, potassi, sodi, entre d’altres), necessaris per a l’organisme, que perd quan la suor s’evapora. Es pot manifestar amb símptomes com ara mal de cap, sequedat de boca, cansament, dificultat de concentració, intolerància a la calor, augment de la temperatura corporal, cremors d’estómac i taquicàrdia.
• L’activitat física intensa i les altes temperatures poden provocar dolors i espasmes musculars.
• Erupcions cutànies. Apareixen com a conseqüència de la irritació de la pell per excés de sudoració.

Prevenció del cop de calor.

A l’estiu, protegiu-vos de la calor.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin