Controls
Una de les coses més empipadores de quan hem d’agafar segons quins mitjans de transport com ara un avió o alguns trens, és l’exhaustiu control policial i escorcoll de persones i equipatges que des del 2001 s’aplica com a mesura de prevenció de possibles atacs terroristes o actes delictius.
Marxes de casa amb tot ben posat a les butxaques, carteres i equipatge de mà, i amb una mica de sort, abans de pujar a l’avió ja no saps què tens ni on ho tens, això si no t’han requisat quelcom que per oblit o desconeixement no pot pujar a bord.
Però és la normativa, i com que en definitiva això ha de garantir la nostra seguretat, ho acceptem amb naturalitat i més tenint en compte que ja se’ns ha advertit des del moment que comprem un bitllet o contractem un viatge.
Però no és només en estacions i aeroports que trobem aquests controls. Cada vegada més sovint, als accessos de museus, monuments, llocs oficials o edificis emblemàtics, hi veiem els típics rètols i símbols de prohibició d’entrada de segons quins objectes (de vegades fins i tot s’hi poden veure dibuixos d’armes, explosius o bombes de mà….).
Fins aquí, em sembla que estaríem d’acord que les molèsties que això ens ocasiona, malgrat a vegades ens puguin semblar exagerades, estan justificades, i a força de costum ja no ens fa tanta angúnia passar les nostres pertinences pels escàners que en revelen les intimitats o que un estrany ens regiri les bosses.
Però el súmmum, el vam viure fa quinze dies, a l’entrada del temple de la Sagrada Família de Barcelona, quan el guàrdia de seguretat va impedir a dues senyores que entressin a l’interior del recinte els seus mocadors de coll de color groc, talment com si fossin armes blanques, de foc o bé substàncies de les considerades nocives o perilloses.
Podríem parlar de discriminació, d’atemptat contra la llibertat d’expressió, d’invisibilització de la reivindicació de la llibertat de totes les persones preses polítiques i exiliades, i moltes coses més, però sincerament crec que no cal, simplement queda palès que qui dicta aquestes normes, ha perdut el nord.
Rosa Camprubí
Més articles de la categoria

Artés presenta la festa de la Verema del Bages més plena d’activitats
Redacció - 22 de setembre de 2023
Excepcionals pel·lícules i Premis d’Honor per al Clam 2023
Comunicació Clam Festival - 22 de setembre de 2023
La Companyia Teatral Cliffort s’estrena amb un musical solidari en benefici d’Althaia
Comunicació Altahia - 22 de setembre de 2023