Contes.

Redacció 10 de juny de 2020

1073 Views

En aquesta primavera tan estranya, on han primat les relacions a distància, qui més qui menys ens hem hagut de reinventar, ja sigui a la feina, a l’escola, a l’hora de fer la compra o en l’horari o la manera de fer esport.

També la cultura. Amb el confinament hem vist com balcons i terrats eren escenaris improvisats de música i dansa, i des de les platees casolanes gaudíem de corals i orquestres que sincronitzaven les seves notes per oferir-nos melodies i peces d’alt nivell.

Pel que fa a la literatura, llibreries i editorials han buscat camí dins el confinament fent mans i mànegues per arribar a les llars, ja sigui en format digital o en paper.

A Sant Fruitós, una de les coses que ha tingut un paper realment important en la comunicació telemàtica, ha estat el món dels contes(*). Imaginació, fantasia i il·lusió, han traspassat pantalles, i malgrat la distància han penetrat en el cor i la ment dels més petits de cada casa.

Així doncs, la tarda de Sant Jordi, en una biblioteca virtual i amb els autors (Rosa Camprubí, Galdric Sala i Pep Creus), la presentadora (Maria Navarrete), organitzadors i espectadors, cadascú des de casa seva, es va materialitzar la presentació del nou conte dels gegants, enguany sota el títol “Sala i Ricardis i les pintures rupestres”.

El 15 de maig, encara en plena fase zero, va tocar el torn al conte: “Des de la finestra”, un entranyable relat sobre com fer més suportable l’aïllament, amb text de Marta Julià i amb dibuixos i posada en escena de Clara Oliveres.

I com a colofó, el passat 29 de maig, des del sofà, vam poder assistir al lliurament de premis de la 31a edició del concurs de contes Montpetit. Un bon format per donar vida i colors a les creacions dels nens i nenes santfruitosencs/ques, i per posar cara als guanyadors.

Les noves tecnologies permeten fer trobades virtuals com aquestes, i en plena pandèmia han estat un bàlsam per a molta gent, però per a fer-ho possible no n’hi ha prou amb saber gestionar ordinadors, tauletes i telèfons mòbils, cal que a l’altra banda del mirall s’hi endevinin els ulls lluents, els somriures i els aplaudiments.
Hi eren.

R.C.

(*) Per a qui encara no ho hagi vist, o ho vulgui tornar a veure, podeu trobar cadascun d’aquests actes a les pàgines web de l’Ajuntament i de la Biblioteca.