Compte!

Imatge: gettyimages.es

Imagineu-vos la situació. Migdiada a la tranquil·la Menorca d’un dia d’inicis de primavera. Sona el mòbil i un comercial de la nostra companyia de telefonia ens informa que han canviat les condicions del nostre contracte i que la nostra quota es veurà incrementada en 15€ mensuals per cada servei que tenim pactat amb ells, i que en el nostre cas, serà de 45€ mensuals. Que abans de 8 hores hem de donar la resposta que en cas de ser afirmativa ja se’ns aplicarà la puja a primers d’abril i que si és negativa, es procedirà a la baixa del nostre telèfon a partir de l’endemà mateix del dia de la trucada i que ens caldrà buscar una altra companyia.
Comentem que estem de vacances i que no tenim a mà la documentació pertinent i que quan arribem a casa ja ho gestionarem amb tranquil·litat. No pot ser. La resposta ha de ser avui i abans de 8 hores. No ho veiem clar, i davant la pressió decidim que val, que d’acord, que ens augmentin la quota i que quan puguem comprovar les dades ja ens donarem de baixa, si cal. Doncs no pot ser, si ens acollim a la puja i ens donem de baixa abans de no recordo quin termini de fidelització, haurem de pagar una penalització de 420€.
És surrealista. El comercial no atén a raons i li hem de dir si o si quina és l’opció que agafem. O seguim amb ells o bé ens busquem companyia.
Òbviament, intentem per totes bandes retardar el termini per prendre la decisió i se’ns denega amb mala educació, demanem més dades i la tramesa del contracte i se’ns denega també i de males maneres, fins al punt que la conversa va pujant de to arribant gairebé a les expressions grolleres i paraules d’amenaça totalment impròpies d’un comercial i de nosaltres mateixos.
Sense saber com, acabem dient que ens donin de baixa, i que ja reconduirem la situació quan tots estiguem més tranquils.
D’entrada, si ens donen de baixa la línia, ens queda encara un altre telèfon i no quedarem incomunicats, però ja us podeu imaginar també amb quines ganes i quin mal humor emprenem la nostra excursió a la Cala Galdana i al Cap d’Artrutx.
I és aquí precisament, al cap d’Artrutx, on rebem una altra trucada. Ara d’una companyia de telefonia diferent de la nostra on ens ofereixen els seus serveis. Fastiguejats com estem no volem ni sentir parlar del tema, però reconec que era una bona ocasió per engegar a la fresca a l’anterior i començar de bell nou amb una nova comercialitzadora.
I aquest és el tema. L’endemà llegim en un diari digital l’advertència d’aquesta ESTAFA, en majúscules. Un fals comercial desprestigia la que se suposa la seva pròpia marca i facilita el traspàs a la competència que no és tal. No hi vam caure per casualitat, però en un altre moment potser hauríem picat.
No tot s’hi val en les campanyes publicitàries per captar clients, els que les dissenyen haurien de seguir un codi d’ètica i fer servir arguments positius i constructius i no males praxis com ara la falsificació d’identitat.
Compte amb les trucades frau!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin