Cicle Gaudí – Suro

SURO: Part més exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger i porós. S’anomena suro tant a l’escorça de l’alzina surera com al mateix arbre.
SURO: Primera persona del singular del verb surar. (Sostenir-se un cos a la superfície d’un líquid; flotar).
SURO: Pel·lícula. Direcció: Mikel Gurrea. Intèrprets: Vicky Luengo, Pol López.
Sant Fruitós de Bages, Cicle Gaudí. Casal Cultural, diumenge 26 de març, 18:30h.
L’Helena i l’Ivan es proposen construir una nova vida en una casa de la família a l’Empordà, enmig de boscos d’alzines sureres. Però els seus punts de vista diferents sobre com viure a la terra emergeixen i desafien el seu futur com a parella. (Aquest és el text que acompanya la presentació de la pel·lícula al cicle Gaudí).
Estem davant d’una pel·lícula senzilla en l’execució, però extremadament complexa pel que fa al que ens vol explicar. A Suro no hi trobarem metàfores ni estirats i enrevessats guions. A pagès la gent és dura i aspra (com la vida), es toquen temàtiques com el racisme intrínsec d’una societat malalta, el capitalisme, la precarietat laboral, el caciquisme…
Totes aquestes problemàtiques es posen a debat de forma magistral i sense prendre partit per cap de les parts. Però el rerefons final de Suro va molt més enllà d’aquests conflictes. I és que tot plegat es resumeix en el debat de la realitat enfront de l’idealisme… (Crítica de l’Escribà- Marc Orra).
Suro, sense voler ser una denúncia a les pèssimes condicions de molts dels immigrants que treballen al camp, deixa clara aquesta injusta i punible realitat. Els treballadors marroquins a part de la resta, com si fossin furtius.
Entre ells també hi ha disputes… És un excel·lent maridatge entre drama i suspens, amb molts ingredients de gran interès i una bona dosis didàctica. Un mirall on es reflexa un món d’emocions, primigènies i a voltes brutals. Un viatge a un territori, que no és fàcil… (Crítica de Cinemagavia).
Una pel·lícula molt recomanable, plena de sentiments, neguits, emocions, dosis de brutalitat, també de tendresa, passió, conflictes, esperances i es podria dir també un bany de realitat.

Marcel Oliveres

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin