0 Shares 524 Views

Charles Baudelaire. Himne a la Bellesa

28 d'abril de 2021
524 Views
Per Francesc Canellas – poema d’en Charles Baudelaire

Commemorem aquests dies el segon centenari del naixement de Charles Baudelaire, el primer dels denominats poetes maleïts francesos; després vindrien Verlaine, Rimbaud i Mallarmé. Baudelaire és també el pare de la poesia moderna amb una gran influència en tot l’occident europeu posterior.

Polèmic, censurat, marginat, la seva obra segueix sent avui dia objecte de tot tipus d’escàndols. El tribunal constitucional del seu temps el va considerar un personatge perillós. El problema del tribunal constitucional ve de temps.

Baudelaire publica a 1957 “Les Flors del Mal”. El títol ja ho diu gairebé tot: la bellesa del mal, l’atracció d’allò prohibit. Ens han educat per fer el bé, però, de vegades, és més divertit desobeir. Els nois i noies han d’anar a escola, però “fer campana” té un punt d’aventura que no es troba a l’interior de les aules. Tots podem recordar la cara de murri del nen petit que per primera vegada vol enganyar. Ara bé, aquest camí s’ha de saber parar a temps, perquè el perill de la seducció del mal és tan gran que, si no ho fem, ens podria portar a llocs impensables.

 

                                    Himne    a    la    Bellesa

¿Surts de l’abisme o vens d’aquests cel insondable,
oh Bellesa d’esguard infernal i diví,
que el benifet i el crim vesses inextricable,
i per això podem comparar-te amb el vi?

 

L’alba neix als teus ulls i el capvespre s’hi aboca;
expandeixes  perfums com el vent cap al tard;
són el filtre els teus besos i una àmfora ta boca
que l’infant encoratja i fa l’heroi covard.

 

¿Que ens arribis del cel o de l’infern, què importa,
Bellesa, monstre enorme, càndid, que mous a esglai;
si en tu l’ull i el somriure i el peu m’obren la porta
d’un infinit que estimo, que no he conegut mai?

 

De  Déu? Satan? Tant és. Àngel o bé Sirena,
tant és, si ets tu qui ens fas -fada d’ulls vellutats,
ritme, perfum, claror, reina que m’encadena!-,
l’univers menys horrible i els instants menys pesats!

                     Charles Baudelaire     (trad. Xavier Benguerel)

 

Aquests és un fragment d’un dels poemes més coneguts dels seu llibre: Himne a la Bellesa. Es pregunta, sense resposta, si el seu origen és infernal o diví. La seva força és tan gran que ho canvia tot (fa l’heroi covard) i diu que és un monstre. Els humans estem seduïts per la seva influència sense possibilitat de variar-ho. Interessant el vers final: gràcies a la Bellesa el món és menys horrible.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Editorial 1682
783 views
783 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
52 views
52 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
312 views
312 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com