0 Shares 541 Views

Casa cultura.

16 febrer, 2018
541 Views

Divendres passat vaig trucar al Joan Descals per preguntar-li si li podia portar un cartell que em va fer pel dia de la inauguració del meu petit hotel, fa uns anys. Amb el temps s’ha descolorit i necessitava una petita reforma. —Pots venir ara mateix, em va dir.
Cada vegada que vaig a casa seva, només entrar-hi, quedo admirat de tot l’enrenou cultural que s’hi respira allà dins; és com un santuari! Amb el seu enginy i les diverses tècniques que ha assolit, ha edificat damunt els centenars de teles que atapeeixen totes les parets de la llar, l’imperi del seu caràcter i del seu neguitós temperament. Tots els seus éssers estimats estan plasmats en els quadres; l’avi Joan, la Dolores, els seus pares, fills, néts, amics i coneguts, que en qualsevol tela treuen el nas amb una certa cara d’innocència ingènua i impertorbable. En veure’ls, no pots evitar recordar que vas formar part d’aquell temps que et revela la consciència de com érem cadascun de nosaltres en una època molt diferent a l’actual. Escultures, teules, rocs, troncs i una colla d’objectes que recull en qualsevol indret i que, amb la seva imaginació les ha convertit en petites obres d’art.
Quan parlo de cultura, no em refereixo només a l’art pictòric; al·ludeixo al seu tarannà cordial i engrescador en totes les converses en que participa; de l’erudició de les seves riques i amenes xerrades que solen ser un regal per l’oïda, desplegant una lliçó de saviesa que t’instrueixen sobradament amb la seva enorme capacitat de narrar qualsevol tema del que parla. Es discret, però té aquella força que de vegades no se sap ben bé d’on procedeix i que et commou com explica les coses més elementals.—És el Joan.
Puges les escales i com sempre accedeixes a la cambra on ells dos s’hi passen moltes estones; el Joan pintant i la Gertrud fent ganxet o mitja asseguda en el sofà, amb la pau assossegada que la caracteritza, escoltant música de grans orquestres que sempre tenen sintonitzada, amb un to relativament fluixet. Quan hi vaig, enraonem una bona estona de les diverses activitats que ens afecten ara, que ja em deixat de banda algunes actuacions que l’edat ja no ens permet. Tot i així, el Joan està ficat amb moltes tasques culturals del Vendrell. El regidor de cultura de torn, l’encarregada de l’escola de música, museus i tota mena t’advens que tenen a veure del progrés intel·lectual i cultural en totes les seves facetes, li demanen consell i assessorament. No cal obviar la seva ferma tasca en el procés català d’autodeterminació de la que n’és un gran defensor. Hi està ficat fins el coll.
Un cop l’any, l’estiu, sol venir a casa amb els seus fills i néts. Ni ha un, el Martí que els té el cor robat. El van a veure un cop per setmana a Barcelona. Es un crio molt llest. Tan debò aprengui dels seus avis, tota la sàvia informació que li poden transmetre.
Els hi preparo un bon suquet de peix del que en són amants, sobretot el cantant d’òpera, que sempre vol ficar el nas gairebé dins la cassola per ensumar els efluvis que desprèn el peix saborós de la nostre costa. En el lloc on viuen, Alemanya, ho tenen complicat.— Bona gent, fe de Déu.
Parlant de la cultura culinària força important en la nostre manera de viure, com vaig suggerir l’altre dia sobres els suquets de peix, un dels que per aquí la costa es cuina d’una manera més habitual és,— l’all Cremat. Es pot fer amb qualsevol varietat de peix que sigui ben fresc. El rap n’és un bona opció. És molt senzill de preparar, però no per això deixa de ser una suculenta preparació culinària.
Escaldeu lleugerament quatre tomàquets madurs, depenent de la quantitat de persones. Els peleu en traieu les llavors i els trossegeu a daus d’un parell de centímetres. Peleu i lamineu quatre grans d’all. Amaniu el peix amb sal i pebre. En una cassola o paella amb oli d’oliva si pot ser, un pic calent, hi feu so fregir el grans d’all. Un cop engrossits sens e que es tornin negres, els retireu. Fregiu els talls de peix lleugerament enfarinats, El retireu. Poseu-hi els daus de tomàquet, una cullerada rasa petita de pebre vermell, un pols de sucre, un bitxo, dues fulles de llorer i una mica de safrà. Ho deixeu coure uns cinc minuts a foc suau. Hi afegiu un got de vi blanc i els alls. Poseu el peix i si voleu, alguna gamba, escamarlà, musclos, cloïsses… Hi poseu un parell de cullerots de brou de peix o aigua i deixeu coure cinc minuts més. Deixeu reposar deu minuts.

Miquel Puig

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com