El passat diumenge, 9 de febrer, dins del programa de l’Ajuntament “Descoberta del Patrimoni de Sant Fruitós de Bages”, i amb col·laboració del Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós, una trentena de persones van participar a la caminada a Sant Jaume d’Olzinelles.
Encara que l’objectiu era Sant jaume d’Olzinelles, durant el camí es va comentar Les tombes i l’església de Sant Genís de la Vall dels Horts. Passat Els Casals, una de les masies menys canviades, ens vàrem dirigir cap a Olzinelles pujant pel bosc dels Casals, bosc ple d’arbres trencats i mig podrits amb el perill d’incendi que això comporta. Varem passar per corriols fins arribar-hi.
La vista de la masia és depriment, amb perill d’ensorrar-se, quan era una de les més importants de la zona. Al costat l’església, romànica, amb una capçalera preromànica, Bé Cultural d’Interés Local, ple de figueres de moro, ja no s’hi pot pujar des del camí. Les tombes del cementiri rebentades, part de l’església apuntalada, i el pitjor de tot, el sostre de l’església col·lonitzat per les figueres de moro que les seves arrels reventaran, tard o d’hora, el sostre.
Pel camí de tornada vàrem observar el forn i la fassina de Les Oliveres i els equipaments per aprofitar l’aigua del subsol de tota la zona, pous, sínies.
Aquesta caminada ens ha deixat un regust agredolç, d’una part conèixer i admirar patrimoni, però a la vegada veure el deteriorament de part d’aquest patrimoni, cultural i paisatgístic. Juntament amb els Amics de l’Art Romànic del Bagesen reivindiquem la salvació de Sant Jaume d’Olzinelles, tal com es com es va fer amb Santa Maria de Matadars o del Marquet, al municipi del Pont de Vilomara, tot i la dificultat que comporta el fet de ser una propietat privada.
Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós
