Borrasca glòria

Hi ha una frase molt bonica que diu: quan surt el sol, surt per tothom. És una frase molt bonica però no gaire realista. Sí que surt per tothom, però no tothom se’l pot mirar igual. Penso això l’endemà de veure la terrible destrossa que ha fet el temporal Glòria. Les persones que els ha tocat el rebre no se’l poden pas mirar igual com les que no els ha tocat. Per més que es considerin zones catastròfiques i que arribin ajudes, els disgustos de totes aquestes famílies han de ser molt i molt grans. A més, hi ha hagut pèrdues humanes.
Mentre va durar aquest llarg i horrorós temporal , a mesura que anava veient a través dels mitjans de comunicació les grans destrosses, terribles destrosses, que anava deixant per tants i tants llocs, em preguntava per què li havien posat el nom de Glòria. Més aviat li esqueia el nom de Dimoni . No sabia gaire bé quin sistema es seguia per posar nom a les borrasques o llevantades.
He trobat que van ser els meteoròlegs americans del Centre Nacional d’Huracans els primers en posar noms a les depressions tropicals. Harvey i Irma són els noms dels huracans que van sembrar el pànic en el Carib i al sud dels Estats units, el fet que rebin noms de persones està pensat perquè els noms propis faciliten la comunicació.
S’han seguit diversos mètodes, es va començar batejant els huracans amb el nom del sant del dia en què assolaven les zones. Santa Anna, va ser el primer que va rebre nom propi, i va ser a Puerto Rico. També durant uns temps es posaven noms bíblics de dones.
Seguint aquesta tradició americana d’uns anys ençà a Europa s’utilitza un sistema de noms per ordre alfabètic per anomenar els temporals i borrasques. Cada temporada s’elabora una llista de noms intercalant sempre un nom d’home i un de dona. En diuen el mètode cremallera. En el moment que una borrasca obliga a activar el primer avis per risc, el servei meteorològic de l’estat afectat en el primer moment la bateja, li posa el nom; més o menys és així.
Degut al canvi climàtic i també degut a imprudències que es fan en edificar en llocs que no s’hauria de fer, queda clar que calen urgentment noves infraestructures; el que sap molt greu, és que persones afectades com els del Delta De L’Ebre- i altres- ja es queixaven feia temps de coses que no funcionaven correctament però no se’ls escoltaven.
Quan es pot dir que va sortir -un gran sol- va ser en veure la quantitat de persones que, voluntàriament, es van posar a netejar els munts de brossa i desperfectes. Bones persones!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin