Quin plaer poder celebrar els millors esdeveniments de la nostra vida enlairant una copa de cava català ben glaçada. Fa molts anys que el pare, en una diumenge, per acompanyar el capó que rostia a la llar, destapava una ampolla de xampany “Delapierre” Xampany, xampany! — cridàvem il·lusionats els petits. Era tota una cerimònia. En primer lloc, calia estirar la caputxa que en cobria el cap i el coll; que si descorgolar el “morrió”, el precinte de ferro que es col·loca al voltant del tap i, finalment, escoltar el guirigall de la canalla a l’hora de fer petar el suro en forma de xampinyó.
— Aviam si el fas arribar fins el sostre pare!!
L’home premia a poc a poc amb la punta del dit polze per fer-lo petar ben fort; algunes vegades anava bé, altres no. Tot depenia dels anys que feia que la beguda era dins l’ampolla o de si el tap estava en bones condicions. Si feia “puff”, volia dir que estava esbravat, però com que era dolcet, el trobàvem d’allò més bo.
A la comarca del Bages, concretament a Artés, el poble de la mare, amb més de cent anys de tradició, poden presumir de ser la primera cooperativa productora de cava d’Espanya i els guardons de la varietat “picapoll”, amb la qual elaboraven el xampany Artés.
Quan el pare anava a festejar al poble de la seva estimada amb bicicleta, els futurs sogres n’hi solien regalar alguna ampolla que un cop a casa, acostumaven a guardar al celler, ben tapada amb suro, com era costum, pel fer-la servir pausadament. No era el més correcte però ho feien així: no en sabem més…
La modernitat i les noves normes en l’elaboració d’aquest gran vi escumós van anar canviant les coses i es van crear altres sistemes més moderns per millorar-ne el producte com la qualitat. Noves descobertes varietats de raïm es van utilitzar en els diversos cupatges, possiblement per la influència dels francesos, que eren uns veritables mestres en aquest ram. Amb els anys, la producció d’aquest producte esdevindria considerable i es va posar de moda en la majoria de celebracions, convertint-se també en un negoci productiu i fructífer per a molts pagesos i grans bodeguers que exporten cada any milions d’ampolles arreu del món.
En l’àmbit lèxic sobretot a Catalunya, van sorgir creatius i originals mots en el procés d’elaboració d’aquesta màgica beguda. La “rima”, manera com es col·loquen les ampolles per fer la criança; el “pupitre”, l’estructura on es posen les ampolles de vi escumós per facilitar-ne el “remogut”, operació que té per objectiu eliminar les “mares”; i l’arrodoniment, que estabilitza el sabor del producte mitjançant la incorporació del licor d’expedició.
Finalment arriba l’hora màgica de l’efervescència; l’efecte emocionant i plaent que es produeix en el moment de servir el primer “bouquet” de cava a taula, amb l’aparició de les bombolles de gas carbònic que acaben, majestuoses, en forma d’una delicada escuma en la superfície de la copa. Si has triat el cava que t’agrada, és una beguda deliciosa.
Aquí és quan hi sol haver alguna discussió: Que si te massa licor d’expedició i és massa dolç, que si la garnatxa li confereix un sabor massa potent; que si té un gust estrany, potser li manca una mica de sucre… Molta xerrameca, però d’entendre-hi, no ho sé pas… Si quan fas el primer glop et deixa en boca aquell gust aromàtic i agradable que tant t’agrada — és el teu cava!
Una amanida de pop, orella de porc i carxofes
Dissabte passat vam fer una calçotada i per l’aperitiu els hi vaig fer aquesta amanida per picar; va quedar rodona. Per a vuit persones: dues potes de pop cuites al punt, una orella de porc neta, quatre carxofes, una llauna petita d’anxoves, un gra d’all, julivert, dues endívies o enciams petits, sal, oli d’oliva, pebre negre, una cullerada de cafè de mostassa i una de pebre vermell.
Compreu el pop ja cuit al peixater i el talleu a rodanxes no gaire primes. Feu bullir l’orella amb unes verdures una hora o fins que estigui tova. Un cop freda, talleu-la per la meitat a talls d’un centímetre.
Netegeu les carxofes i les feu bullir amb aigua, sal i mitja llimona; escorreu-les i deixeu-les refredar. Feu talls de mitja centímetre i escampeu-los en el fons d’una safata. Poseu-hi un pols de sal i pebre negre. Col·loqueu el pop i l’orella amb gràcia damunt les carxofes i les endívies, tot tombant. Espolseu amb el pebre vermell. Piqueu al morter l’all, les anxoves i el julivert. Quan ho tingueu ben aixafat afegiu-hi la mostassa i abundant oli d’oliva. Barregeu i ho tireu per damunt de l’amanida. Aquest plat, el podeu posar una miqueta al forn i servir-lo tebi, encara és millor.
