Aprofitem la vida

“Com és que la gent no aprofita la vida?
Com és que si t’agrada fer qualsevol cosa no la fas amb intensitat, no la duus fins a l’extrem?
Com és que ets tan gandul i t’estimes tan poc a tu mateix, que no lluites?
Vull morir de content, no de vell”.
Així s’expressava qui va ser un alpinista d’alt nivell especialitzat en l’escalada en gel: en PAU ESCALÉ.
El 10 de març del 2012 va morir quan tenia 32 anys i quan ja havia superat la cascada de gel de la “Dama del Circ”, al Circ de Gavarnia, després d’haver-se enfonsat.
Hi ha persones que viuen la seva vida sense por, sense frens, sense limitacions… pot ser amb un bri d’inconsciència… però la seva vida és seva i viuen tant als extrems (fent esports d’alt risc) que fan que també les sensacions que viuen siguin extremes així com d’extrema és la seva lluita per mantenir-se ferms i també més extrema és la llibertat i la recompensa personal.
Ens hem de preguntar si aquestes persones viuen aïllades en el seu món sense pensar que en el seu entorn hi viuen més mortals o que allò que fan els apassiona tant que s’oblidin de tot allò que els pot semblar superflu.
Avui m’he creuat amb la MARIA ALBA amb la que haviem coincidit al Monsenyor Gibert… ja parlo de fa uns quants anys i en poca estona hem passat revista a l’edat dels fills… el seu gran és a punt de celebrar els seus primers quaranta anys de vida… quaranta anys… abans una persona d’aquesta edat ja la feiem “gran” i ara?… ara ella ja és àvia i comparteix la vida amb la seva mare de 90 anys, el marit, els fills i els néts… i com que era mestra hores d’ara ja està jubilada i pot viure la seva jubilació amb força, energia, optimisme i amb ganes de compartir tot allò que ens pot deparar la vida i tot allò que ha après al llarg de tots aquests anys.
Hem compartit l’experiència de l’últim viatge que ha fet… s’han escapat a GRANADA, hi han anat amb l’alta velocitat… una ciutat que us la recomano; hi vaig passar tot un any. L’ambient que s’hi respira no té res a veure amb el que respirem nosaltres aquí… la gent és amable, els taxistes simpàtics, riallers, educats… (la baixada de bandera és molt més econòmica) i diuen que el nou tren els brinda noves oportunitats.
Vulguem ser com ells tot i que els trens que tenim són una desferra…

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin